«El món no és Palma». Amb aquesta reivindicació, Pere
Santandreu, director de l'auditori Sa Màniga de Cala Millor, vol
demostrar la solvència del festival Dansamàniga, que aquesta
setmana culmina la seva setena edició amb la projecció de dues
pel·lícules, en el cicle Cine de dansa.
El festival Dansamàniga tanca doncs amb una valoració més que
positiva dels seus organitzadors. Els músics de Bremen, de la
Companyia Jove del Teatre del Liceu de Barcelona i sota la direcció
de Marta Almirall (premi Nacional de dansa 2007) ha estat, segons
Santandreu, un dels espectacles més vists i, «amb tots els
ingredients per triomfar, obtingué un ple absolut», igual que les
funcions de ballet clàssic. Per contra, les propostes més
arriscades de dansa contemporània «costen més de programar i de
consolidar: tenen un públic molt més específic i el nostre teatre,
amb un escenari a la italiana, no és precisament el més adequat ja
que hi manca proximitat», comenta el responsable de l'auditori.
Tot i aquest handicap, Santandreu no dubta ni un moment a
programar dansa contemporània, ja que la voluntat del festival és,
i ho serà sempre, «entendre la dansa com una cosa molt oberta i
donar cabuda a totes les expressions del moviment».
Però aconseguir-ho no és fàcil, ja que el cicle Dansamàniga rep
únicament el suport econòmic de l'Ajuntament de Sant Llorenç des
Cardassar, que en sufraga el 100% del pressupost, valorat en
gairebé 60.000 euros. «Si volem créixer com a festival fa falta un
pressupost més generós i adequat i la implicació de més
administacions», reivindica Santandreu.
I és amb aquesta voluntat de fer un festival «de Mallorca», que
el Dansamàniga ha començat a expandir-se pels diferents pobles i
teatres de l'Illa, que han acollit també alguns dels espectacles
inclosos al festival.L'activitat que tanca aquesta edició, el cicle
Cine de dansa (dijous i divendres a les 20.00 hores), n'és també un
exemple, ja que les projeccions seran al renovat Centre de Cultura
Sa Nostra de Palma. Segons el director del festival, «aquests dos
films permeten entendre la dansa des de dos vessants ben
diferenciats. The red shoes és un clàssic de l'any 1948 que mostra
l'essència del ballet, mentre que Dancing in the dark és una peça
totalment contemporània».
Una de les grans figures del festival, i baixa de darrera hora,
havia de ser Víctor Ullate, que just aquesta setmana havia de
presentar la seva fundació a Palma. D'aquesta absència, Santandreu
se n'excusa afirmant que «a Ullate no se'l podia aconseguir amb
tants de mesos d'antelació i quan nosaltres tancàrem el programa de
mà, el mes de juliol, ja hi posàrem que era una activitat 'per
confirmar'».
L'auditori de Sa Màniga ja fa feina per a l'edició de 2008 del
seu festival, que tornarà a caracteritzar-se per la diversitat de
l'oferta. La Companyia Nacional de Dansa II de Nacho Duato (5 i 6
de desembre) i Marta Almirall al capdavant de la companyia Roseland
Musical, seran només alguns dels plats forts d'aquest festival, que
s'ha atrevit a acollir una de les germanes més petites de les arts
escèniques.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.