L'esperit de Jaume I reconquereix Espanya

Obrint Pas animà un ambient que defallí amb ELO i tornà gros amb Muchachito Bombo Infierno

TW
0

Ben content devia estar el rei en Jaume, allà de cos present, en veure (encara que mig amagat darrere l'escenari) el concert que Obrint Pas oferí dissabte a la plaça d'Espanya. La banda del País Valencià deixà clar que encara són molts els que lluiten i moltes les batalles que queden per vèncer tot i que, de la mà d'alguns fans fidels a la banda, «a Mallorca el grup ha estat molt més moderat que en altres ocasions». Amb constants referències a la llibertat, a la llengua i a la solidaritat, Obrint Pas féu ballar una plaça d'Espanya que, de bon principi, s'omplí de gent amb ganes de bauxa. La banda valenciana ho donà tot i els bots damunt l'escenari acabaren contagiant fins i tot els més tímids o els estrangers despitats que corrien per allà. Començaren puntuals, a les deu, i a més de presentar els temes del darrer disc, Benvingut al Paradís, no deixaren de corejar cançons tan emblemàtiques com Més lluny, Avui com Ahir o Del Sud. Acabaren amb l'acompanyament de la gent no sense abans recordar la figura de Toni Roig, que definiren com «un dels nostres pioners, un dels nostres mestres» i li dedicaren un «visca la festa popular».

I quan la nit arribava en un dels punts més àlgids, la plaça d'Espanya quedà abduïda pels ritmes pausats i nostàlgics de l'Electric Ligth Orchestra. Amb un públic més crescudet, i en bona part estranger, i un cantant amb una camisa que donava fe del pas dels anys, el gran plat fort del Sant Sebastià 2008 amenitzà una plaça en un moment en què la gent més jove aprofità per anar cap a altres places mentre esperaven Muchachito Bombo Infierno.

El cantant de Santa Coloma arribà quan faltava un quart per les dues de la nit. Assentat, tocant el bombo i duent el ritme de la nit. Un Muchachito que ja des de la segona cançó s'acomiadava anunciant el final del concert, tant, que fins i tot, en un moment donat, el públic s'ho va creure i començà a desfilar.. La cançó Siempre que quiera i la realització in situ i en directe d'una caricatura d'en Muchachito foren els atractius més destacats d'aquesta banda que posà un bon colofó final a la revetla i a la plaça més polèmica.