Música, foguerons i espectacle omplen Palma de bauxa en honor al seu patró

Pels carrers del centre antic es començava a respirar l'ambient de gresca i els ciutadans, armats amb bosses i senalles plens de queviures per a la torrada, començaven a escalfar motors entre passejades, corregudes i salutacions a coneguts.

El canvi d'ubicació del fogueró principal, que l'any passat era a la plaça d'Espanya, resultà del tot encertat, ja que foren molts els ciutadans que anaren a la plaça Major per veure prendre els tions d'aquell ordenat fogueró. Aquest era només un aperitiu als vuit concerts d'estils ben diversos que es repartien per ciutat i a les cinc mil torradores carregades de caliu que esperaven la gran torrada.

Quan les flames del fogueró començaren a prendre de valent i la rotlada de ciutadans es començà a aixemplar arran de la calor del foc, els gegants iniciaren els seus balls a so de les xeremies. Els flaixos de les càmeres de fer fotos no s'aturaven, ja que eren molts els que volien immortalitzar els gegants de la Sala davant el fogueró en flames.

La festa just havia començat i els Castellers de Mallorca ja desembolicaven les seves faixes negres i es posaven la camisa vermella per iniciar l'actuació. Eren les set i mitja passades i calia complir el calendari establert perquè la nit era llarga. L'inici de l'actuació fou l'únic ensurt de la vesprada. La plaça quedà mig glaçada amb un «ooohh» generalitzat quan la torre de sis que havien carregat es desplomà just quan davallava la canalla. Per sort, la cosa quedà en un ensurt lleu, ja que els tres castellers ferits només tingueren algunes contusions. La colla, doncs, decidí tirar endavant amb la festa i aconseguí alçar dos tres de sis, un dels quals carregat per sota, un pilar de cinc i dos pilars de quatre.

>Però la festa de la cultura popular només havia començat. Passades les vuit i mitja arribà el torn a les gloses. Felip Munar fou l'encarregat de fer les presentacions dels quatre glosadors que participaren a la vetlada: Blai Salom d'Algaida, una jove promesa d'aquest cant popular; Toni Carnisser de Manacor; Miquel Cano de l'Alqueria Blanca i Mateu Xurí de Santa Margalida.

La nit també tingué algun glosador improvisat, com el president del Govern balear, Francesc Antich, que instat pels glosadors s'armà de coratge i pujà dalt del cadafal per improvisar una estrofa de quatre versos. El resultat, amb més bona intenció que rima, provocà les mamballetes del nombrós públic que encara no havia anat a sopar.

Eren prop de les deu del vespre i els carrers de Palma estaven més plens que mai, tal vegada pel fet que la revetla fos en dissabte. A les diferents places, les torradores treien fum a les totes mentre els diferents grups de música començaven a pujar a l'escenari per escalfar encara més l'ambient.

L'èxit de la revetla, malgrat que no incloïa l'actuació de grups gaire coneguts, estava assegurada.