El telescopi de Lippershey (1609)
Un artesà holandès inventava un instrument que revolucionaria la
ciència astronòmica. De fet, començaria a establir diferències
entre l'astrologia medieval i l'astronomia ben entesa. Una
diferència de la qual Galileo Galilei en seria peça clau. Fou
aquest savi italià que en aquella data tingué notícia de la
sensacional descoberta i un historiador ens explica que segons una
de les versions d'aquesta història, un jove aprenent jugava dins
l'obrador de Hans Lippershey amb vidres que el seu mestre feia
servir per a fabricar ulleres. Casualment, posà dos d'aquells
cristalls a una certa distància, l'un de l'altre, i amb gran
sorpresa comprovà que els dos vidres semblaven apropar molt tots
els objectes que mirava. Comunicà el seu descobriment al mestre i
aquest, més experimentat, calculà com fer-ne un ús més directe.
Posà dos d'aquells lents dins un tub i col·locà la nova peça en el
mostrador dels seus fabricats. Es tractava del primer telescopi o,
com deien a Mallorca antigament, de la primera «trompa de mirar
lluny».Assabentat de tot això, Galileo Galilei decidí construir-ne
un i durant les primeres proves ja va poder comprovar que l'aparell
li permetia contemplar amb detall els vaixells allunyats dins la
mar i que gairebé no eren visibles a simple vista. Anà Galileu
perfeccionant l'invent de Lippershey i observant en cada model
diferents coses. Determinà llavors posar tot el seu enginy en
l'observació del cel. Apuntà a la Lluna. Amb gran sorpresa va poder
veure aleshores que l'astre no era, com havia pensat, una bolla
llisa, sinó tot el contrari. Hi havia una superfície irregular amb
valls, muntanyes i planures. Començà els seus estudis sobre la cara
visible del nostre satèl·lit i anà de sorpresa en sorpresa. Una
vegada més restava evident que les grans passes de la ciència són
fetes, en un tema determinat, per diverses persones i cadascuna hi
va aportant allò que alhora forma part del conjunt i de la unitat.
Descobrir astres, desxifrar constel·laccions, comprovar punt per
punt com és el moviment dels cossos dins la immensitat espacial és
quelcom que Galileu pogué fer gràcies a Lippershey, sempre que
aquesta versió narrada sia totalment fiable.
Galileo Galilei (Pisa,1564-Arcetri,1642) ha passat a la història
com un dels fundadors de la mecànica moderna i ha tingut un paper
fonamental en la introducció de les matemàtiquesper a l'explicació
de les lleis físiques. Pel que fa a la seva tasca d'astrònom, a més
dedescobrir el relleu de la Lluna, estudià els principals
satèl·lits de Júpiter, les fases de Venusi la presència d'estels a
la Via Làctia. Corraborà el sistema heliocèntric de Copèrnic,
laqual obra acabava de ser inclosa a l'Índex de textos prohibits
per l'Església catòlica. Per això, el 1616 era duit al davant del
tribunal de la Inquisició, que el condemnava i l'obligava a
retractar-se el 1633.
També a Illes Balears
- Un centenar de vehicles de mercaderies amb destinació a les Balears estan retinguts a València i Barcelona
- El Pi, altres partits locals i independents preparen «una gran coalició mallorquinista» en vistes a les properes eleccions
- Bleda Runner, el distòpic muntatge audiovisual de Raphel Pherrer que parla de la situació de massificació turística que viu Mallorca
- Denuncien diverses irregularitats en la gestió de la Policia Local de Calvià
- Aproven tres borses de feina a l'EMT Palma amb l’exigència del B2 de castellà i l’exclusió del català
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.