El telescopi de Lippershey (1609)

TW
0

Un artesà holandès inventava un instrument que revolucionaria la ciència astronòmica. De fet, començaria a establir diferències entre l'astrologia medieval i l'astronomia ben entesa. Una diferència de la qual Galileo Galilei en seria peça clau. Fou aquest savi italià que en aquella data tingué notícia de la sensacional descoberta i un historiador ens explica que segons una de les versions d'aquesta història, un jove aprenent jugava dins l'obrador de Hans Lippershey amb vidres que el seu mestre feia servir per a fabricar ulleres. Casualment, posà dos d'aquells cristalls a una certa distància, l'un de l'altre, i amb gran sorpresa comprovà que els dos vidres semblaven apropar molt tots els objectes que mirava. Comunicà el seu descobriment al mestre i aquest, més experimentat, calculà com fer-ne un ús més directe. Posà dos d'aquells lents dins un tub i col·locà la nova peça en el mostrador dels seus fabricats. Es tractava del primer telescopi o, com deien a Mallorca antigament, de la primera «trompa de mirar lluny».Assabentat de tot això, Galileo Galilei decidí construir-ne un i durant les primeres proves ja va poder comprovar que l'aparell li permetia contemplar amb detall els vaixells allunyats dins la mar i que gairebé no eren visibles a simple vista. Anà Galileu perfeccionant l'invent de Lippershey i observant en cada model diferents coses. Determinà llavors posar tot el seu enginy en l'observació del cel. Apuntà a la Lluna. Amb gran sorpresa va poder veure aleshores que l'astre no era, com havia pensat, una bolla llisa, sinó tot el contrari. Hi havia una superfície irregular amb valls, muntanyes i planures. Començà els seus estudis sobre la cara visible del nostre satèl·lit i anà de sorpresa en sorpresa. Una vegada més restava evident que les grans passes de la ciència són fetes, en un tema determinat, per diverses persones i cadascuna hi va aportant allò que alhora forma part del conjunt i de la unitat. Descobrir astres, desxifrar constel·laccions, comprovar punt per punt com és el moviment dels cossos dins la immensitat espacial és quelcom que Galileu pogué fer gràcies a Lippershey, sempre que aquesta versió narrada sia totalment fiable.
Galileo Galilei (Pisa,1564-Arcetri,1642) ha passat a la història com un dels fundadors de la mecànica moderna i ha tingut un paper fonamental en la introducció de les matemàtiquesper a l'explicació de les lleis físiques. Pel que fa a la seva tasca d'astrònom, a més dedescobrir el relleu de la Lluna, estudià els principals satèl·lits de Júpiter, les fases de Venusi la presència d'estels a la Via Làctia. Corraborà el sistema heliocèntric de Copèrnic, laqual obra acabava de ser inclosa a l'Índex de textos prohibits per l'Església catòlica. Per això, el 1616 era duit al davant del tribunal de la Inquisició, que el condemnava i l'obligava a retractar-se el 1633.

MIQUEL FERRÀ I MARTORELL