Tatatxín, tatatxín, Sant Antoni és manacorí!

Allà s'hi havien reunit centenars de persones totalment lliurades a una revetla de Sant Antoni que prometia. Mamballetes i cants en honor del sant reberen amb tots els honors la comitiva santantoniera. Els primers acords de la cançó feren esclatar els assistents, que vibraren amb el primer ball, amb el dimoni Gros com a protagonista principal de la festa. Després de la primera dansa va tenir lloc la recepció dels dimonis a l'ajuntament. Mentre ballaven dins la Sala, caigué un arruixat fort que obligà els assistents a refugiar-se davall portals i balcons. Pocs minuts més tard, la comitiva santantoniera inicià el recorregut tradicional durant tot l'horabaixa per diferents punts de la ciutat, acompanyats per una multitud. A les 18.30 hores, la comitiva sortí un altre cop des de l'ajuntament, amb l'històric carro de Sant Antoni, cap a l'església. A les set tenia lloc la missa solemne a la parròquia dels Dolors, amb les completes i els cants dels goigs de Sant Antoni, que cada any apleguen més jovent. S'hi visqueren moments molt emotius, per la gran quantitat de gent que de cada any s'anima més a cantar els goigs del sant.

A les 20.00 hores arribà un altre dels moments més emotius de la jornada, amb l'encesa per part del dimoni Gros del primer fogueró, just davant la rectoria de la plaça de l'Enginyer Barceló, per donar el sus a la revetla i a l'encesa de la resta de foguerons de tota la localitat.Com cada any, centenars de persones feren la volta per tota la ciutat darrere els dimonis, ballant i bevent fins a l'arribada a Son Macià, quasi a trenc d'alba.En aquesta edició els foguerons foren més vistosos, i tan reivindicatius o més, que l'any passat. Les referències polítiques a l'actualitat local o a les darreres eleccions eren un dels eixos centrals de les gloses.

Hi hagué gloses per a tots els gusts i colors com: «A mi es ventre me fa mal,/ perquè Pastor no me moles/hem de mester més escoles/ i menos pistes pen Nadal». «Ell a tennis juga mel,/ amb so foraster ja embafa/jo no li diré mai Rafa,/ jo sempre diré Rafel». «En Pastor va cap pelat,/ n'Estaràs va amb un ull tort/i en Matas els ha deixat,/ a nes des PP un bon mort»; o «Tenc molt mal anar de ventre,/ i es dormir me costa un ou/si el dimoni fa renou,/ per emprenyar es veïns des centre».

Amb tot, Manacor consolida i mostra de cada any més la seva festa més gran sense envejar ni mirar de reüll ni sa Pobla ni Muro. I és que al Llevant, a Artà també ho saben, la festa de Sant Antoni es viu de manera molt diferent de la del Raiguer.La sortida de Sant Antoni i els dimonis des de cas Baciner i el primer ball davant l'ajuntament són un dels moments més emotius de la festa santantoniera de Manacor, juntament amb l'encesa del primer fogueró a davant la rectoria.