La tragèdia de l'absurd (1917)

Enguany es compliran noranta anys d'ençà d'aquella guerra que enfrontà els imperis centrals a les democràcies europees, França, Anglaterra, Itàlia, Bèlgica... Causà milions de morts, destrucció pertot arreu, enverinament brutal de l'atmosfera i els efectes dels fatídics quatre genets de l'Apocalipsi que Blasco-Ibáñez descrivia en una de les seves novel·les del moment: Guerra, Fam, Pesta i Mort. Hi hagué fam, ruïna econòmica, manca de feina i la pesta de l'època: el virus que anomenaren del «grip espanyol», puix que sembla que fou d'aquí, un país neutral, d'on sortiren els primers casos mortals. Però aquella epidèmia gripal afectà tots els països de l'entorn. Hemingway ho explica. Diu que els pacients morien pràcticament ofegats de moc. La mucositat era tan abundant i la febre tan alta que no hi havia manera d'aturar el camí vers la mort del malalt. Barbusse pinta aquesta «Gran Guerra 1914-1918» amb totes les tintes dramàtiques que en fan una precisa anàlisi, quan els combatents, en lloc de desplaçar-se, guerra de moviments, queden enclotats dins les trinxeres, guerra de posicions. Allà han de patir un llarguíssim martiri, un autèntic infern. Tant, que arriben a pensar, després d'anys d'angoixa, que són just allà per a fer-se matar: «Vagarejaren cinc dies, sis dies dins les arrenglerades posicions, quasi sense dormir. Tot restava com estacionat: les hores, les mitjanits, els migdies, sempre esperant que un pas que mai no havien vist, fos alliberat i es pogués avançar. Mentrestant, eren guardades les trinxeres i hom s'adaptava a qualque sinistre racó nu qui se perfilava sobre el crepuscle carbonitzat o sobre el foc... Durant dues nits, es decicaren a recomposar una vella trinxera de tercera línia per damunt de la seva vella estructura tota trencada; fou arranjat el seu llarg esquelet moll i negre de les escarpes; es va remoure la barreja dessecada d'equipaments inútils, armes petrificades, vestimentes en descomposició,