Eren membres d'una secta secreta. Nacionalistes. Havien vist com les potències estrangeres s'apoderaven de la Xina, de la seva economia, i posaven en joc un estira i arronsa de competències i sobiranies. A l'altra banda del problema hi havia l'emperadriu, malmenada entre uns i altres. La xenofòbia arribà a extrems de gran violència. En breus mots direm que la guerra dels bòxers, aquests fundats en aquesta data del 1895, arribava al seu punt més àlgid el 1899 i el 1900. El conflicte esdevingué gran revolta popular contra els estrangers i amenaçà les legacions, però una expedició internacional destruí el moviment nacionalista.
Dins el barri de les legacions, els estrangers defensaren la seva vida amb els mitjans de què disposaven. La monarquia local girà l'esquena als europeus, americans i japonesos i es rentà les mans en aquell assumpte. Una interessant producció cinematogràfica, «55 dies a Peking» pretenia mostrar molt d'aquests episodis. Les ambaixades o legacions diplomàtiques eren les de França, Gran Bretanya, Estats Units, Rússia, Japó, Alemanya, Suècia i Itàlia...
Finalment, l'emperadriu Tsu Hsi arribà a un acord amb els revoltosos però era difícil refiar-se'n. En una tensa reunió a l'Ambaixada espanyola, el representant de la qual, el degà dels diplomàtics a Pequing, Jaime Cologan, contrari al parer de l'anglès Claude Mac Donals, que opinava que era millor sortir de la ciutat amb tots els funcionaris i famílies, proposà la defensa.
I probablement, si hagueren sortit de Pequing, tota aquella gent indefensa, hauria estat assassinada. Potser la millor estratègia era fortificar el barri de les Legacions i resistir mentre eren esperats els reforços. Enviaren un telegrama a l'almirall britànic sir Edward Seymour que era amb un estol de naus a Tient-sin. Mentrestant els bòxers destruïren el ferrocarril, tallaren totes les comunicacions i varen estrènyer més i més el setge. Les onze ambaixades varen haver de servir de refugi a cinc-cents civils. Però el barri fou defensat per quatre-cents cinquanta homes entre soldats i mariners de diferents nacionalitats.
També, en el darrer moment, hagueren d'acollir tres mil xinesos conversos. Fora d'aquell recinte, tancat per una muralla de maons, hi havia el Bisbat que defensaven alguns mariners francesos i italians. Els bòxers, que fora de la zona protegida havien assassinat quinze mil conversos, es llançaren a l'assalt. Els defensors, molt mancats de municions, hagueren de recarregar els cartutxos i mancant plom fou precís fondre totes les monedes dels bancs. En esser coneguts els fets a Europa es prengueren mesures per a la defensa dels assetjats. Espanya pregà a Rússia la defensa de la seva legació. La batalla, però, abans de l'arribada dels reforços fou llarga. En el Bisbat, monsenyor Favier, el seu auxiliar, el bisbe Jarlin i tots els capellans i seminaristes, xinesos i estrangers, lluitaren també en defensa de la pròpia vida.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.