Aquella nit els tres venien ben confiats. Els camells avançaven entre les dunes més petites, cercant el llocs on no hi havia arena, i, amb seva la seva gran potència, se n'anaven sortint perfectament. Amb la distància i la fosca de la nit ja no existia, perquè ni es veia dins l'horitzó, aquell castell antic on havien fet una aturada. En realitat del castell només en quedava un laberint de parets sense sostre. Així i tot, a l'exterior es trobava una modesta construcció on, amb un poc de sort, hi estava un home que disposava de menjar i beure. Tot molt simple i pobre, però suficient amb l'entorn erm i res millor a la vista.
Els tres, amb els seus camells, ja endevinaven grups de tamarius que anunciaven el final de l'arena. Almenys una clapa verda dins l'arena. També s'hi destriava algun puntet lluminós i, si no hagués estat pel renou sincopat de les potes dels animals, segurament haurien pogut escoltar algun crit o xiulet de la gent que, ja acabada la feina, se n'anava cap a casa. La veritat era que aquells dies els nadius anaven un poc esvalotats: havia arribat un munt de gent de fora, tenien tendes de lona de tots colors i, per no passar calor, feien marxar un gran generador per engegar l'aire condicionat. Durant el dia els potents vehicles havien travessat les dunes, deixant llinyes i fum per allà on passaven. A la nit estudiaven els vehicles testant el seu comportament. Carlos Sainz i el seu equip s'entrenaven per a la propera travessia del Lisboa Dakar. Els tres homes i els seus camells tornaven a casa perquè, per molt que ho intentessin, no hi havia turistes amb ganes de fer una volta per les dunes. Anaven voltant per allà, perquè aquell era el seu món.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.