Els premostratencs a Mallorca (1229)

Els premostratencs és el nom aplicat als membres d'un orde de canonges regulars fundat el 1120 per sant Norbert, a la vila francesa de Premontré, prop de Laon. Aquest curiós personatge, evocable a la localitat artanenca, nasqué a Xanten, Renània, el 1080 i morí a Magdeburg el 1134. Arquebisbe d'aquesta darrera ciutat, on es va haver d'enfrontar a un clergat molt corrupte, era fill de casa noble alemanya. Son pare, Eribert, comte de Genepp, parent dels emperadors, i sa mare, Hervigis, descendent dels ducs de Lorraine, li donaren una educació refinada. Gaudí de privilegis socials i eclesiàstics i dugué una jovenesa entregada a la bauxa i al divertiment. Conta el pare Jean Croisset que «anava Norbert un dia a cavall camí de Freten, a la Westfàlia, seguit d'un criat seu, quan el cel, cobrint-se sobtadament de foscor descarregà una furiosa tempesta de llamps i trons. No havien decidit encara els viatgers fer cul enrere o seguir endavant quan un raig caigué entre les potes davanteres del cavall de Norbert i féu alhora un clot en terra. Havent caigut del cavall, quasi una hora va estar Norbert sense sentit i, recobrant-lo, restà de genolls, els ulls i les mans alçats el cel, per a dir: Senyor! Què voleu de mi? Li semblà, llavors, sentir una veu que li deia: Has de fer el bé.» Canvià, doncs, de vida, es va retreure al monestir de Sant Sigibert i arribat, al cap de temps i estudis, el dia de rebre els ordes sagrats, en comptes de presentar-se com els altres ordenants, cobert amb la rica vestimenta que és l'alba, hi acudí amb una sotana feta de pells d'ovella que tenia per cinturó una rústega corda. Després volgué missionar viles i pobles del Languedoc, la regió de França tan unida a la nostra història illenca i catalana. També conegueren els seus esforços evangèlics països del moment com Guiena, Poitou, Orleans, Hainaut, Reims... Diu més endevant Croisset que «tingué començament l'orde Premostratenc l'any 1121 i en poc temps en va veure el Fundador més de vuit-cents religiosos i vuit abadies molt celebrades. La vida espiritual que s'hi professava, les grans penitències que s'hi feien, l'exacta observància que pertot arreu regnava...» multiplicaren aquell esforç. Norbert era un gran orador. Els seus sermons meravellaven els seus deixebles i també qualsevol auditori de gent escollida o de poble planer. Hi havia en el sant una certa universalitat com la que després, passats els anys, seria qualitat de Sant Vicenç Ferrer. Els premostratencs passaren després a Catalunya requerits pels Comtes d'Urgell per a crear-hi el seu primer monestir el 1166. El 1229 vingueren a Mallorca amb les tropes del Rei En Jaume i, acabada la conquesta, obtingueren la fundació d'una església a Ciutat i també una part del territori d'Artà que comprenia diverses alqueries. El Priorat de Santa Maria d'Artà fou formalitzat el 1240, sent el seu promotor Ramon de Torrella, primer bisbe de Mallorca, el qual era també premostratenc. Actualment són encara de veure, degudament restaurades, les restes d'aquell Priorat, la capella romànica i gòtica d'acusada senzillesa i altres parts de l'habitatge conventual. Curiosa és la decoració d'una doble faixa amb puntes de diamant, a l'arc que donava entrada a la capella.