L'exemple de la serp i l'hortolà (1301)

«Per la neu i el vent i la gelada,aglapida/ estava la colobra pel glaç tota dormida/ i l'home molt pietós, en veure-la finida/ li va saber greu: volgué donar-li vida.» «Així, dins sa butxaca, a ca seva la portava/ a la vora d'un bon foc, allà la col·locava/ amb tota aquella cosa la serp reviscolava/ i dins un forat de la cuina, allà s'amagava.»

«Aquell home senzill li dava cada dia/ menjar de pa i llet, tot el que tenia./ La serp més gran i gran, així es convertia.» «Quan fou la calor de l'estiu arribada/ que ja no havia por ni de vent ni gelada/ sortí del forat molt rebel i irada/ i començà de verí a vessar aquella estada.»

«Li digué l'hortolà: fuig d'aquest indret/ No facis aquí mal! Ella l'agafà ben estret/ ofegant-lo, com si fos soca d'un gavet/ i cruelment lligat esdevingué sainet.»

«S'alegra el dolent quan per mel dóna verí fi/ i per fruit serveix pena a l'amic i al veí/ i enganya el que de sort el serví/ i això tanmateix és el que succeí.» Aquesta faula del llibre de Bon Amor, del famós Arxipreste d'Hita ens obliga a retrocedir en el temps poc més de set segles i ens situa al davant de la figura literària de Juan Ruiz, aquell autor castellà del segle XIV i de qui encara avui tant podem aprendre.

Tenir cura d'una serp verinosa és, realment, posar-se el perill mortal dins la butxaca. Suposam que la serp de la faula seria un escurçó de gran tamany, qualsevol dels vipèrids, especialment els gèneres Bitis, Causus, Cerastes, Echis i Vipera, d'entre les quals l'Aspis, de cinquanta a vuitanta centímetres de llarg i que és identificada per diferenciar-la dels altres ofidis perquè té a la punta del musell com una petita banya i un dibuix en forma de V al cap. L'escriptor Vicente Blasco Ibáñez va recollir una contarella molt semblant que és narrada com a cosa certa per devers la zona de l'Albufera, i no és aquest l'únic cas de la pervivència d'aquella faula medieval. La conta l'indiscutible mestre del naturalisme en llengua castellana a la seva novel·la Cañas y barro. La història de Sanxa, la petita serp que recull un pastor, la cria i l'agombola com la mascota més estimada i quan comença a créixer, a casa d'una lleva forçada, l'home s'ha de fer soldat. Se'n va destinat lluny de l'Albufera i al cap de deu o dotze anys torna a ca seva. Cerca la seva amiga Sanxa pels canyars, la crida i li surt una serpota. La mascota ha crescut fora mida i tan contenta es manifesta de veure el seu amo, que li dóna la benvinguda amb una forta abraçada. Una abraçada que serà mortal.