Ho conta Davis Weiss a la seva novel·la Nacked Came I: A novel of Rodin(1963) el retorn, en aquestes dates, d'Auguste Rodin, el gran escultor universal, a la seva estimada ciutat de París on realitzaria algunes de les estàtues que hem tingut l'avinentesa de contemplar en el passeig del Born, exposició escultòrica itinerant per deferència de la Caixa:
«El dia que August retornà a París, pujà a la part més alta de l'Arc de Triomf i va comprendre que aquella ciutat era casa seva. La població s'estenia davant ell amb les familiars vistes que tant estimava, Notre Dame, el
Louvre, el Sena, els Invàlids. Era un preciós dia d'hivern, fresc i clar. Baixa caminant els Camps Eliseus, entre belles dones cobertes amb grans capells de plomes i elegants cavallers amb els seus capells de copa i les seves levites, i arribà al lloc on s'hi havia aixecada la columna Vendôme, esbucada durant la guerra civil. El Palau de les Tulleries també havia estat destruït. Però el Louvre, encara que malmenat, semblava tan sòlid com sempre. Apropant-se al Sena, s'aturà un momenti, dirigí la mirada al Palau de la Indústria, on eren celebrades les exposicions de la Sala...».
Explicava un crític que Rodin «era un nin retardat i curt de vista, típic producte dels barris baixos parisencs, i estava dominat per una passió: crear amb les seves mans, fer-se escultor. En aquella vida destacada i tempestuosa d'August Rodin, aquesta passió s'imposà sobre tota altra cosa. Per ella patí i va fer patir, especialment a les dues dones que l'estimaren amb tota la seva ànima.
A una època que les controvèrsies sobre una obra d'art adquirien proporcions de crisi nacional, Rodin en fou l'artista més discutit. Com el seu gran mestre del passat, Miquel Angel, gosà fer models de la forma humana en la integritat de la seva bellesa natur al, motiu pel qual no li mancaren comentaris desfavorables del públic i la crítica.»
Un home genial que encara avui, o si voleu, avui més que mai, ens ofereix la seva particular visió de l'art, sempre vàlida i admirable. En paraules de la professora Hèlène Marraud, Comissària de l'exposició, «la ciutat de Palma es converteix ara en l'espai expositiu de l'obra de Rodin. Els seus carrers i les seves places, els seus habitants i visitants i la llum del sud formen un marc viu i inèdit per a aquestes monumentals estàtues. Els llocs tenen la seva pròpia memòria, i l'escultura, universalitat; és en aquesta confluència que l'obra troba una nova lectura».
Res més encertat que aquestes paraules. Els bronzes Pierre de Wis sant, Jean d'Aire, Jean de Fiennes, Eustache de Saint Pierre o Le Penseur, totes elles datades entre 1886 i 1888 semblen haver nascut per estar en els parcs i els jardins. Escola d'art a cel obert.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.