Les esglésies de l'Illa celebren les tradicionals matines amb la Sibil·la com a protagonista

La catedral es tornà a omplir de gom a gom per la Nit de Nadal

TW
0

Faltava poc més d'un quart per les vuit del vespre quan les campanes d'algunes de les esglésies del centre antic de Palma començaven a repicar. Era l'avís que les matines eren a punt de començar. Enrere queden aquelles oracions passada la mitjanit, ara, tot es fa més tard tret de la missa de matines que, d'uns anys ençà han avançat els seus horaris.

La vesprada s'aventurava gèlida, però foren molts els mallorquins que no volgueren deixar enrere la tradició i s'enfundaren les seves millors gales per acudir a la celebració cristiana. Una tradició que congrega milers de persones desitjoses de sentir, un pic a l'any el cant gregorià de la Sibil·la, una tradició medieval que perdura a Mallorca i a zones de l'Alguer, i que a poc a poc s'ha anat recuperant a determinades zones del País Valencià i el Principat.

Aquest cant és l'anunci realitzat per una dona (una profetessa) sobre la fi del món, quan Jesús tornarà a la terra i donarà a cadascú allò que es mereix, ja sigui l'infern o el paradís. Dos dels indrets que més públic congreguen cada vespre de Nadal són el Monestir de Lluc i la Seu, que enguany es tornà a omplir de gom a gom.

Al jorn del judici parrà qui haurà fayt servici, així començà Cristina Van Roy, a anunciar la fi del món a la catedral, aquesta era la tercera vegada que entonava aquestes lletres a la Seu de Mallorca. A les 23.00 hores, plena a vessar, i després de donar la benvinguda, en quatre idiomes als «germans i germanes de Mallorca, i tots els qui parleu la llengua de Ramon Llull» com anuncià el programa, la catedral de Mallorca es preparava per celebrar les matines. Fou el bisbe Jesús Murgui, qui presidí la celebració que, al ritme del cant de la Capella Mallorquina, rebé Aitor Palmer, el nin que protagonitzà enguany el tradicional sermó de la calenda, una reminiscència de temps passats relacionada amb l'antiga Roma.

Decorada per l'ocasió amb unes acurades neules, la Seu rebé l'esperada figura de la Sibil·la, que, abillada amb la seva túnica i l'espasa en alt, saludà solemnement el Bisbe abans de procedir al seu cant. La jove d'Andratx, Cristina Van Roy dominà lletra i entonació i cantà amb aparent serenitat davant una Seu on no hi cabia ni una agulla. També ben plena estava l'església de Santa Eulàlia, una de les primerenques a l'hora de celebrar les tradicionals matines, juntament amb la Santa Miquel. Faltaven pocs minuts per les nou del vespre quan Cristina Marí Rodríguez pujà a la trona de Sant Vicenç Ferrer per deleitar els fidels amb el cant gregorià.

En el mateix indret on, segons conta la llegenda, l'any 1413 Sant Vicenç Ferrer predicà als fidels mallorquins, Cristina Marí anuncià la fi del món amb un bell cant i acompanyada pel magistral orgue del temple. La cerimònia, oficiada pel rector Antoni Alzamora, transcorregué amb solemnitat i amb un sorprenent bilingüisme per part dels capellans que intercanvien el discurs, però que un noranta per cent es realitzà en castellà. Cosa que passà just a l'inrevés a la Catedral, que s'oficià la cerimònia integrament en català però a l'hora del sermó, el bisbe Murgui girà la llengua al castellà. També tard, a les onze, començaren les matines al convent de Sant Francesc. Francesc Urgell fou qui encarnà el paper de la Sibil·la, en una església també ben plena i quan el fred de la vesprada es començava a notar de valent. Però les esglésies de Ciutat no foren les úniques que s'ompliren de gent. La majoria de temples d'arreu de l'Illa celebraren, de més d'hora a més tard, aquesta ritual cerimònia que, almenys una vegada a l'any congrega fidels i d'altres que no ho són però que van a missa per escoltar el bell cant medieval sobre el drama litúrgic.