Ja és sabut que el nostre licor més representatiu de la nostra illa, el «palo», té per principal ingredient, entre els sucres i l'alcohol, la quina, és a dir, l'escorça d'una planta arbòria que té propietats tòniques, astringents i antipirètiques. El resultat és un producte aperitiu, agradable, dolcet amb un punt d'amargor, que degué tenir per primers fabricants els apotecaris i per consumidors inicials, els malalts de febres terçanes.
Ho explica l'escriptor Ricardo Palma (Lima,1833-Miraflores, 1919), autor de teatre i poesia, essent la seva obra principal del gènere històric, a més d'un ric aplec de tradicions peruanes que publica entre 1872 i 1918.
«El virrei havia arribat a Lima el gener de 1639, i dos mesos després la seva bellíssima i jove esposa, donya Francisca Henríquez de Ribera, que havia desembarcat a Paita per tal de no exposar-la a un probable combat naval amb els pirates. Passat algun temps es va sentir la virreina atacada d'aquestes febres periòdiques que es diuen terçanes, i que era coneguda pels inques com endèmica a la vall de Rimac... La comtessa de Chinchón estava desnonada puix que la ciència, per boca del seu oracle Juan de Vega, havia fracassat.
-Tan jove i tan bella! -deia al seu amic l'espòs sense consol-. Pobra Francesca! Qui haguera dit que no tornaries a veure el teu cel de Castella... Déu meu, feis un miracle, feis un miracle!
-Se salvarà la comtessa, excel·lentíssim senyor -va respondre una veu des de la porta de la cambra.
El virrei es girà sorprès. Era un sacerdot, un fill d'Ignasi de Loiola, el que havia pronunciat tan consoladores paraules. El comte de Chinchón va respondre a la reverència del jesuïta. Aquest afegí: -Vull veure la virreina, tengui vostra excel·lència molta fe i deixi fer a Déu la resta...
I el virrei conduí el sacerdot al llit de la moribunda.
Un mes després era donada una gran festa, a palau, per a celebrar el guariment total de donya Francesca. La virtut febrífuga de l'escorça de quina restaria al descobert. I aquell descobriment tenia la seva història.
Atacat de febres un indi de Loja, Pedro de Leyva, begué, per a calmar els ardors de la set, aigua d'una bassa, a les voreres de la qual creixien uns arbres de quina. Salvat així, va fer l'experiència de donar a beure càntirs de la mateixa aigua amb restes d'arrels de quina a altres malalts. Amb el seu descobriment anà, llavors, a Lima i ho comunicà a un jesuïta, el mateix que realitzant el feliç guariment de la virreina va fer a la humanitat un major servei que el del frare que dugué l'invent de la pólvora».
El naturalista suec Carl von Linneus (1707-1778), retent un homenatge a la virreina comtessa de Chinchón, assenyalà la quina amb el nom que avui en dia li dóna la ciència: Chinchona.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.