Un artiller escriptor (1927)

Pere Capellà i Roca (Algaida,1907-Montuïri,1954), escriptor, poeta i comediògraf, representa un vàlid exemple, i cas poc corrent, del literat d'esquerres d'abans de la Guerra Civil a la nostra part forana. El 1927, als denou anys, es presentava voluntari al servei militar i com a resultat d'aquella experiència en sortia una obra, primarenca, realista, que titulà Vida artillera i que tenia per escenari el castell de Sant Carles. El món de la milícia s'hi reflectit amb la sàtira i l'humorisme que després, passat el conflicte bèl·lic, mostrarà amb èxit en els seus treballs escènics com El rei Pepet, Sa Pesta o L'amo de Son Magraner, entre d'altres. I es, tal volta, l'escriptor més representatiu d'aquesta vila amb nom àrab, situada a una plana que forma el basament del puig de Randa, altura on es troben referents no menys literaris, com l'oratori de Cura, bastit sobre el mateix indret on residí com ermità i per algun temps, Ramon Llull, dient alguns autors que allà mateix redactà el savi de la barba florida la famosa Ars Magna. Però escenogràfica, Algaida, ho és des de sempre i tal afirmació es justifica amb el ball local dels «cossiers», que amb la seva música i les seves evolucions ens narren com la dama, és a dir, l'ànima, protegida per les set virtuts, es defensa del dimoni. Fins i tot els colors de la vestimenta hi posen el seu joc. El blanc de la puresa contra el vermell de la temptació. Moltes vegades degueren representar aquest ball sota les voltes de creuer de l'església gòtica algaidina, que amb el seu campanar ogival contempla els seus dominis de Pina, Punxuart i Castellitx. I encara que aquesta església fos dedicada a Sant Pere i Sant Pau, altres referents patronals ens traslladen a biografies de santoral no menys èpiques com la de Sant Honorat o la de Sant Jaume amb les seves corresponents llegendes. D'Algaida deia l'escriptora francesa Magdelaine Parisot que era admirable veure-hi com les dones treballaven, a la porta de ca seva, la pell que seria dedicada a fer sabates.