La revista «La Palma» (1840)

Treballador infatigable de la cultura, historiador, periodista i poeta, Josep Maria Quadrado (Ciutadella, 1819-Palma,1896), fundà amb Tomàs Aguiló i Antoni Montis la revista La Palma, que tant contribuiria al redreçament cultural de l'illa. Fou Arxiver de l' Arxiu Històric de Mallorca i Membre de la Reial Acadèmia Espanyola, de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i de la Reial Acadèmia de la Història. Les seves aportacions a la història de les Balears i a l'estudi de la literatura catalana són molt importants. Però també ho és la seva particular visió dels pobles de Mallorca, la seva sensibilitat detallista i les seves qualitats pedagògiques, de totes les quals coses n'és una bona mostra el text següent: «El terme d'Alaró, a l'altre costat de les costes occidentals que tanquen el de Binissalem, més que no al país pla pertany al de muntanya. Forma una vall oblonga de sud a nord, separada a ponent per una alta serralada de la de Coanegra i a continuació de les d'Orient i Comasema, a llevant per una cadena de turons els vessants dels quals desguassen vers la carretera central d'Inca. Marquen l'amplitud de la vall, obrint-li angost pas, dues tallades moles que per la seva elevació i figura destaquen sobre el fons de la Serra: una és l'anomenada Castell d'Alaró; l'altra és el conegut per Puig de l'Alcadena; i per aquell pintoresc congost van els ulls a perdre's fins als cims dels Tossals Verds i el pic de Maçanella. El castell consisteix en la roca mateixa, i els murs en els seus flancs granítics, i la plataforma en l'altiplà amplament circumscrita per precipicis: per a fer inexpugnable l'obra de la natura li bastà l'art de construir damunt la porta d'entrada, a l'extrem de mitja llegua costa amunt, una petita torre, i el vast recinte queda guardat a l'abric d'assalts i de sorpreses. No subsisteix a dalt cambra d'alcaid ni de servents, i fins i tot de ruïnes és erma l'àrea; no hi ha sinó un humil oratori, on es mostren dues costelles salvades del foc que va consumir lentament els braus defensors de la fortalesa per mantenir la fe jurada a Jaume II. Herois o màrtirs, personatges històrics o llegendaris, que no és aquest lloc d'escatir-ho, es drecen sobre el penyal, sense mitjà d'esventar-les ni encara a plena llum i a l'aire lliure, les lúgubres ombres de Cabrit i Bassa i la resplendor sinistra de la pira cenyeix el Castell d'Alaró d'una aureola més lluminosa que als seus germans de Pollença i de Santueri.»