Gabriel Ferrater (1922-1972) havia afirmat sempre que la vida, més enllà dels 50 anys, ja no tenia cap sentit. És per això que, dies abans del seu 50 aniversari, l'escriptor català optà per posar fi a la seva vida. Ho féu però, deixant darrera un llarg i complet llegat en el món de la poesia, de la lingüística i de la pintura. Un llegat que es pot conèixer ara gràcies a l'exposició que la Universitat de les Illes Balears (UIB) ha dut a l'Edifici de la Riera a Palma i que es podrà veure fins dia 28 de febrer.
Explica l'exposició que, als 25 anys, Gabriel Ferrater visità per primer pic el museu del Prado a Madrid. D'aquella visita en va sortir el Ferrater pintor, traduït en obres com Quatre dones: tres nus i una banyista o Tres autorretrats, on agafava com a model el dibuix que li féu el seu bon amic J.M. de Martín. També en aquest camp, Ferrater desenvolupà tasques com a crític d'art en diferents publicacions.
Tot i que la literatura havia estat sempre una passió de Ferrater, la seva obra poètica està focalitzada en un període molt concret de la seva vida ja que, com introdueix en un poema de Jill Jarrell, a Les dones i els dies, «si es parla més del que cal, val més callar i ja està». L'obra poètica de Ferrater queda recollida en aquest mateix llibre (publicat al 1968) i abraça els anys 1958 i 1963. Durant aquests escassos cinc anys, els versos de Ferrater es pogueren seguir en diferents revistes, com és el cas de Papeles de Son Armadams, tot i que fou el seu cercle d'amistat més íntim (en el qual hi havia noms com Carles Riba, Joan Vinyoli o Rosa Leveroni) qui més pogué gaudir de la seva fugaç i extraordinària poesia. Així mateix, als anys 60, i dins l'àmbit literari, Ferrater també participà en diferents encontres literaris a Formentor amb escriptors com Camilo José Cela.
Els darrers anys de vida de Ferrater, aquest els passà dedicats a la lingüística. Persona amb gran facilitat per les llengües (havia fet feines i traduccions del francès, anglès, alemany, suec o polonès), Ferrater féu una gran aportació dins la lingüística catalana. Al 1968 començà la seva carrera docent a la Universitat Autònoma de Barcelona. Entre els seus estudiants conreà una gran popularitat i, després de seu suïcidi, es porgà en l'ambient més estudiantil el mite de Gabriel Ferrater.
La mostra, que s'inaugura demà vespre, fou organitzada per l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, ciutat on morí el polifacètic personatge. Els tres àmbits citats es completen amb audiovisuals i documents originals del poeta, lingüísta i artista.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.