El retorn del pulp-book (1978)

11/12/07 0:00

Quan ja el pulp-book nord-americà dels anys 30 havia deixat d'existir en aquelles grans ciutats d'EUA, superats els temps del gran crack de Wall Street que possibilitava lectures supereconòmiques, de la Segona Guerra Mundial on qualsevol història de paper entretenia els soldats al front, la guerra de Corea i del Vietnam, marcades per semblants entreteniments, alternats, és clar, amb el popular Playboy, reapareixia en els 70 i més concretament de la mà de la Warner Books, Inc, de Nova York. En aquest cas, la vella història de Superman, madurada al llarg de dècades. El «pulp-book», ja ho sabeu, és una novel·la popular que té per heroi un personatge de còmic i l'argument o guió del qual és el que va servir per a la producció de la pel·lícula dita també Superman, tal volta el film més ambiciós de la segona meitat del segle XX i que comptava amb un repartiment excepcional: Christopher Reeve, en el doble paper de Superman i Clark Kent, Marlon Brando, Susannah York, Gene Hackman, Glenn Ford, Terence Stamp, Valerie Perrin, Maria Schell... tots primeres figures. I així Elliot S. Maggin, més conegut en el món dels escriptors i guionistes de cinema com tot simplement Maggin, ens conta que mentre el planeta Krypton es desintegra, el gran científic Jor-El i la seva esposa Lara preparen una petita nau interestel·lar on col·loquen el seu fill, un infant menut, i supervivent, el nen que amb el temps es convertirà en Superman.

Deixant un rastre de foc rere seu, la nau espacial aterra a un camp de Kansas al davant dels ulls astorats de Jonathan i Martha Kent, els quals decideixen adoptar la misteriosa criatura. L'episodi no pot enganyar ningú. No és més que una manipulació del tema bíblic de quan Moisès fou salvat de les aigües. Però no és un cas aïllat. Tant les històries de la mitologia grecoromana com els relats bíblics han inspirat en tot temps els escriptors i poetes occidentals. L'argument genial i genuí es presenta molt poques vegades. És clar que Maggin només ens conta el que ja deien les historietes del personatge que apareixien en quaderns i diaris des dels anys 30. Des de la seva infantesa a Smallville fins a la seva carrera com a periodista, enfrontant-se sempre seguit als agents del Mal i Lex Luthor al cap de tots ells, la gesta és narrada amb el mateix dinamisme de les historietes gràfiques, la qual cosa ja és un encert. Lex Luthor és el diable en forma humana i evidentment també troba una bona font de maldat en els relats bíblics. Tot transformat, és clar, per influència de la cursa espacial. Babilònia és aquí Metròpoli i Metròpoli no és altra cosa de Nova York. Tot plegat, tres generacions d'admiradors. Tanta és la imitació bíblica que una suposada profecia encapçala tota la història: «El nin estel·lar un món mort deixarà/ i pel sistema dels anells viatjarà,/ puix que en llegenda esdevindrà/ quan el trobador sa vida canti».

MIQUEL FERRÀ I MARTORELL