No només Saint-Exupéry sabé combinar l'aventura del vol amb l'art de la ploma literària. Ho va fer també el gran escriptor nord-americà William Faulkner, nascut a Ripley, una ciutat del Mississippí el 1897. Moria en el seu país el 1962, després de guanyar el Premi Nobel de les lletres el 1949. Conta un dels seus biògrafs que «entre els seus avantpassats hi hagué dirigents d'Estat, generals, governadors i, fins i tot, un novel·lista, el seu avi, que dugué el mateix nom i escriví una de les més belles novel·les romàntiques de la seva època. Visqué, doncs, William Faulkner a una vella casa amb pòrtic neoclàssic, enmig de fèrtils camps de cotó.
Sortiria després vers el món universitari. Es graduaria amb profit i viatjaria a Europa.»
En la Primera Guerra Mundial, quan els imperis centrals combatien la vella aliança anglo-francesa, es va sentir empès a fer-s'hi voluntari. Però no soldat, sinó aviador. Pilot de guerra adscrit a la RFC. Els seus superiors feren constar que la seva actuació havia estat ben destacada, mostrant en tot moment gran bravesa en el combat. Ferit greument, passà per un hospital francès i després retornà als Estats Units. La segona part de la seva vida és penosa, però plena d'experiències. Ha de fer treballs com pintar sostres i portes, carter i altres tasques temporals. Mentrestant, llegeix i escriu. Sherwood Anderson l'anima a seguir endavant. Enllesteix la novel·la Soldier's Pay, que publica de seguida. Viatja a Europa, altra vegada, i es deixa veure per París. Torna a Amèrica i s'instal·la a Nova York. Torna al Mississipí. Va sempre passant fam i amb les butxaques buides. Fa de vigilant nocturn a una mina i comença a enviar novel·les al seu editor. Un dels seus llibres més celebrats serà Sartoris (1931), un heroi que ja apareixia en altres relats de Faulkner, però que en aquest cas reapareix en el Sud. Arriba del front. Ha estat aviador i es reintegra a Amèrica espantat per la mort d'un germà seu, cremat en les flames del seu propi aparell. Així, Bayard Sartoris (d'alguna manera autobiogràfic) és el lluitador fracassat de la postguerra, sense feina.
Així, quan pateix un greu accident de motocicleta, es veu condemnat, altra vegada, al cruel setge dels immòbils, dins un poblet de mala mort, tot patint la nostàlgia de la superació. Havia estat, tot ell, com un motor que mai no s'atura. I de cop i volta es sent com un motor inútil llançat a la vora del camí.
Arnold Bennet digué que Faulkner escrivia com un ángel de tenebres perquè mai no l'abandonava el desig d'enlairar-se, de tenir ales, d'agafar un gran vol, de fer de falcó i remuntar-se, amunt, molt amunt, encara que només fos amb la seva imaginació.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.