Crític amb l'obra de Miquel Barceló per a la Seu i les
circumstàncies en les quals es desenvolupà el projecte. Així es
mostrà el president del Capítol, Joan Darder, en la ponència que
presentà el mes passat a Burgos durant el simpòsium internacional
«L'Europa de les catedrals, la seva conservació i gestió».
Darder dedicà un apartat de la seva ponència a la intervenció de
Barceló, sobre la qual, a la seva tornada de Burgos comentà que «no
agradà» al públic assistent al simpòsium, majoritàriament
arquitectes i historiadors de l'art.
Quan va tornar de Burgos, Darder es mostrà més crític que mai
amb tot allò relacionat amb l'obra de l'artista felanitxer a la
capella del Santíssim de la Seu, i digué que «de moment» li atorga
«el sí», cosa que queda reflectit en la citada ponència, en la qual
escriu que, segons passa el temps, «van augmentant els emperons en
els platets de la balança».
Per què aquest canvi gradual? Són diversos els motius que dóna
Darder. Primer que Barceló «mai hauria d'haver cobert amb la seva
ceràmica una pintura del segle XV», que es descobrí en una paret
lateral de la capella quan aquesta es començà a habilitar per a la
instal·lació del seu mural ceràmic. I va més enllà quan assenyala
que «no haurien d'haver-ho permès les autoritats civils ni
eclesiàstiques, tan sols hagués reduït una petita extensió». Cal
recordar que la citada pintura es documentà i es tapà amb el mural
amb el permís del departament de Patrimoni Històric.
Per al president del Capítol, l'artista ha incorregut en
«incompliments en els contractes escrits i acords verbals» quan no
va incloure en el seu treball una incripció en llatí que se li
havia demanat, no realitzar el canelobre que formava part del
mobiliari i fer l'acabat dels vitralls en «gris negrós trist i
obscurs» en comptes de ser en blau i verd.
«Els vitralls que col·locà a finals de 2006 varen ser totalment
diferents als aprovats. Jugava amb la urgència del temps per a la
inauguració», assegurà.
Respecte a la imatge del Crist, parla de «miraments previs i
simultanis a la seva execució» i apunta que «una psicoanalista» que
va visitar la capella del Santíssim ja acabada li comentà que en la
ceràmica hi veia «complexes sexuals».
Joan Darder també critica l'actitud de Miquel Barceló el dia de
la inauguració-benedicció de la capella, en presència de Joan
Carles i Sofia, perquè no volgué assistir a l'ofici religiós.
«Entenc que és una contradicció (que nega el que pretén afirmar)
que un ateu, agnòstic o creient es divinitzi. Si no creu en Déu,
que no es converteixi en un déu sense ser-ho».
«Se li va encomanar un treball per a la capella del Santíssim,
no un museu personal». Segons el president del capítol, l'artista
de Felanitx va donar més importància a la ceràmica que al sagrari i
a l'altar, que havien de ser els centres de la Capella, «fins al
punt que arribà a destorbar-li el 'seu' altar i volia retirar-lo
perquè amagava part de la seva obra, la ceràmica».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.