L'art de conrear (961)

Podríem dir que l'art de conrear passat a l'escriptura, de la qual en foren bons exponents els «saragossans» o «pronòstics» del segle XVIII i «L'Enciclopedie Economique» de la segona meitat d'aquella centúria, nasqué, a manca d'altres documents més antics, el 961 de la mà de Rabí ibn Zaïd, més conegut com Recemundus, eclesiàstic i filòsof mossàrab de la cort d'Abd al-Rahman III i bisbe d'Iliberis (954), el qual escrivia, per exemple, que «en el minvant de juny no s'han de regar les figueres per tal que madurin més prest les figues i sien millors i més saboroses». Girant entorn del tema, llicència literària, us convidaria a visitar la vila i contrada més famoses pels seus figuerals: Lloret de Vistalegre. Abans, però, quelcom d'hagiografia. «La festa del trasllat de la santa casa de nostra Senyora al camp de Loreto en la Narca d'Ancona començà a celebrar-se an aquella província amb missa i ofici propi l'any 1669. La va propagar Benedicte XIII, primer a tot el territori de l'Estat eclesiàstic en els anys entorn al 1719; després a tots els pobles subjectes a la República de Venècia; i darrerament a tots els regnes i senyorius del rei catòlic. El fet que donà ocasió a tal festivitat, que és l'haver estat traslladada per mans dels àngels des de Nazaret a Dalmàcia, i des d'allà al camp de Loreto, la Casa de la Mare de Déu, això és, aquella habitació on fou visitada i saludada per l'àngel, una feta que té a favor seu testimonis de savi enteniment. Diuen que això fou en temps del pontificat de Celestí V, o com Nadal Alexandre escriu, en els començaments del de Bonifaci VIII, és a dir, cap a l'any 1294. Aquest santuari és molt freqüentat pels feels.»