Airit és la musa a qui Pau Castanyer dedica el seu nou poemari: Sempre la mar, Airit (Grafein, 2007). Una musa amb l'ajuda de la qual el jove escriptor mallorquí reflexiona sobre diversos temes en un intent de bussejar en els secrets de la humanitat. L'objectiu que Castanyer persegueix amb els seus versos és «abandonar el racionalisme imperant, per tal de tornar a l'essència de la condició humana».
Membre del grup poèticomusical Bebelgidit, Pau Castanyer compartí amb els seus companys de tertúlia el primer capítol nascut com a homenatge a Airit. Foren els companys de ploma que, llavors, animaren el poeta «a continuar treballant-hi i a ampliar el tetx». De fet, es podria dir que Sempre la mar, Airit «nasqué de manera compartida, perquè cada una de les històries que jo escrivia, cada un dels poemes que creava, els llegia als companys». D'aquesta manera, la poesia de Castanyer, i també la musa Airit, prenien força i creixien amb l'alè vital de tots els bebelgiditers.
En aquest projecte compartit, se li sumen les fotografies en blanc i negre de Sebastián Dávila, amic de Castanyer. Nascut a Bogotà, Dávila passà la seva infantesa a Nova York, i malgrat que retornà a la seva Colòmbia natal, al 2002 es desplaçà a Barcelona. Allà decidí dedicar-se plenament a la seva vocació: la fotografia. Instal·lat a la ciutat comtal conegué Pau Castanyer, amb qui no sols comparteix la seva activitat creativa sinó també la casa. Castanyer, nascut a Palma, també havia viatjat a Barcelona per desenvolupar els estudis de Sociologia, disciplina que combina a més amb la poesia.
Pau Castanyer col·abora amb la revista literària Pèl Capell i participa, juntament amb els companys de Bebelgidit, en recitals i espectacles poètics. D'aquesta manera ha fet lectures a llocs tan diversos com el Casal Solleric de Palma, la llibreria-cafè Literanta o l'Espai Mallorca de Barcelona.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.