«El terme de Calvià té la seva situació en el ponent de l'Illa. Dividit en cinc districtes, el principal on radiquen l'església parroquial i l'ajuntament i els altres, quatre llogarets coneguts amb els noms de Capdellà, Vallverd, Vallnegra i Son Pieres.
La vila, així coneguda comunament, es troba en el cor del territori que és molt extens, i en un paratge eminent i eixut, mancant, en conseqüència d'aiguamolls, embassaments, torrents i síquies. Només un aljub, que es fa servir de dipòsit per a les aigües que vénen d'una petita font anomenada el Pou Nou, modest cabdal que davalla de la part més encimalada de la muntanya, mitja hora lluny, a la part nord, per un canó o calçada. D'aquestes aigües se serveix el poble tant a l'hivern com a l'estiu, que és quan minven més».
Són mots del doctor en medicina Miquel Parets i pertanyen a la
descripció topogràfica de Calvià redactada per aquest el 1790. Metge titular del terme, la descripció era fruit de la seva experiència d'onze anys de serveis a dita vila. Com diu l'historiador Jaume Bover es tracta d'un escrit «d'una parvetat lamentable i d'una manca d'esperit crític sorprenent però lògica».
No tothom que escriu correctament es pot considerar escriptor. És quelcom que Miquel Parets devia tenir molt clar. I tanmateix aquest material constitueix un document interessant i pràctic.
«Els veïns de Calvià són tots o quasi tots gent pobre, que viuen
del treball de les seves mans, ja llaurant les seves pròpies terres, ja dedicats a altres parts anomenades rotes i que tenen a les possessions de Bendinat, Sa Porrassa, Santa Ponça, Ses Barraques
i Paguera. El seu menjar acostumat, llegums i sopes. El seu pa de blat, i en temps d'escassesa, de civada. La seva beguda, aigua
pura, puix que només quan es festa gran o diumenge mengen carn ibeuen vi amb moderació. Els seus llits i llençols, rústecs perònets. Són dòcils, cortesos, nets, de viu enginy, magres en general, sanguinis, biliosos, forts, com ho demostren els seus colors vermellenc i bru...».
Miquel Parets era membre de la Reial Acadèmia Mèdico-Pràctica de Mallorca» i el 1798 passava a exercir com a metge forense en el
proper municipi d'Andratx. «Son Pieres es troba per la part sud a mitja hora de la vila, situada en els vessants de la muntanya coneguda com Na Burguesa i té a lloc proper un torrent i una font, encara que tals aigües són inútils per a la beguda i només la fan servir per regar l'hort.
Els veïns d'aquest indret fan ús de la Font Nova, ja esmentada, per a consum humà».
L'aigua potable i les aigües brutes de les zones humides que causaven les febres terçanes i altres dolences pal·lúdiques semblen ser les principals preocupacions d'un metge que havia de treballar en un dels municipis més grans de Mallorca, on la gent, poca i dispersa, queia malalta massa sovint.
MIQUEl FERRA i MARTORELL
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.