Maite Ferrer: «Ara és una oportunitat per fer les paus amb el text de La Celestina»

Ha passat d'interpretar la dolça i innocent Melibea a convertir-se en el personatge de la vella i avariciosa Celestina. Maite Ferrer i Morgana Teatre han tornat a l'Auditòrium de Palma amb el clàssic de Fernando de Rojas. Ja ho varen fer el mes de març passat i ara, amb algunes cares noves i certs retocs en el muntatge, el sexe, la passsió, l'amor i l'avarícia d'aquest clàssic espanyol tornen amb més força que mai. Maite Ferrer és, fins dia 9 de desembre, la cara més amarga del panorma teatral mallorquí.

-La dolça Melibea o l'avara Celestina, amb qui us quedau?

-Indubtablement amb la Celestina. És molt més dur d'interpretar, perquè és una dona gran i jo només tenc 36 anys. Ara mateix tenc l'esquena fotudíssima d'anar tot el dia encorbada i la veu ronca perquè l'he d'impostar tota l'estona. Acab bastant feta pols, però ho gaudesc molt perquè és un personatge a què has de donar molta intensitat. Melibea era més continguda i, a part del monòleg final, on podia plorar a llàgrima viva, la resta era un personatge molt poma i avorrit.

-Posau uns quants adjectius a la Celestina?

-Avariciosa, cobdiciosa, rancorosa, falsa, hipòcrita...

-Déu n'hi do. I a aquest panorama, què hi aporta Maite Ferrer?

-Jo li don molts matisos. Li pos aquesta rialleta malèfica però que és dolça quan vol aconseguir alguna cosa. Dins l'univers del personatge, jo pretenc aportar-hi el meu caràcter.

-El text de «La Celestina» no és gens fàcil. És molt llarg i amb un castellà carregat de llenguatge medieval. Fins i tot s'ha dit que no fou concebuda ni com una obra de teatre. Com és la versió de Morgana Teatre?

-És cert que quan intentes llegir el llibre original t'encalles a cada frase. El nostre director, Joan Enric Ramon, n'ha fet una adaptació molt bona, ja que sencera duraria més de tres hores. Hem emprat un llenguatge més proper, hem fusionat alguns personatges i n'hem mantingut l'essència, prou perquè tothom ho entengui (i perquè els professors de literatura no s'enfadin). El que sí hem mantingut són les paraulotes que, per cert, n'hi ha moltes.

-Paraulotes i escenes pujades de to. No és cert?

-És que és la Celestina, i aquesta, sense sexe, ja no seria el que és. Simplement és això, una espècie de madame que té les seves nines, i les nines tenen els seus nins que van i vénen. La gent ja sap el que ve a veure i si ho haguéssim llevat, ens quedaríem en res.

-Tan explícita és?

-No, nosaltres només mostram n'Alícia tal com és. Si s'ha de passejar en roba interior, ho fa; si s'ha de tocar amb el seu amant, s'hi toca i si s'ha de mostar un pit, es mostra. Tot i que divendres vam fer una matinal amb un escola religiosa que ens demanaren, per favor, que no mostràssim cap pit.

-I ho canviau?

-Nosaltres mantenim exactament la mateixa versió al matí, quan vénen infants, que al vespre, quan feim sessions obertes a tothom. La d'aquesta escola fou una cosa molt puntual que accedírem a canviar.

-A qui la recomanaríeu més, doncs?

-A tothom. La recomanaria, sobretot, a la gent que en té un mal record quan l'obligaren a llegir-la a l'institut. Ara és una bona manera de fer-hi les paus.

-Parlam de Morgana Teatre. Edip Rei, Don Juan Tenorio, La Celestina. Cap altre clàssic a la vista?

-Fent clàssics aprens moltíssim. Com a grup hem après molt i hem omplert un buit a Mallorca, ja que no hi ha companyies que s'hi dediquin. Però ara tenim ganes de tornar a la nostra essència i recuperar algunes de les nostres obres en català, La taronja mecànica, El procés, 1984, Doctor Jekyll i Mr Hyde...