Construccions modernistes, estructures turístiques, arquitectura
historicista i neovernacla del franquisme o fins i tot tipologies
de polígons dels anys seixanta i setanta s'engloben en el projecte
«L'arquitectura del segle XX a Espanya, Gibraltar i les regions
franceses d'Aquitaine, Auvergne, Llenguadoc-Rosselló, Limousin,
Midi-Pyrénées i Poitou-Charentes». Un ampli catàleg que per primera
vegada inclou fins a 5.600 construccions característiques del segle
passat, de les quals 110 són de les Illes Balears. Sota el nom
d'Arch XX Sudoe aquest inventari pretén donar a conèixer als
ciutadans i a l'administració pública el valor d'aquest patrimoni,
sovint menys tingut, a més que es tingui en compte la seva
preservació.
El treball, que s'ha fet públic aquesta mateixa setmana,
constitueix la base de dades més completa de la història de
l'arquitectura espanyola i congria elements de tota casta i
condició. Així, en l'apartat dedicat a les Illes Balears, s'hi
poden trobar edificis públics com el Parlament, religiosos com la
Seu o l'església de Son Ferriol, a més d'equipaments culturals,
esportius o fins i tot alguns dels primers hotels que s'establiren
al centre de Palma.
En total, d'aquests més de cent edificis, molts dels quals no
han estat classificats d'una manera poc concisa, 81 pertanyen a
Mallorca, 21 de Menorca, desset es troben a Eivissa i un a
Formentera.
El fet que els arquitectes encarregats del projecte hagin fet
tallada rodona pel que fa a les dates del projecte (des de 1901
fins al 2000), aquesta primera fase del catàleg presenta tot tipus
d'estils arquitectònics. Destaca, per exemple, la restauració
litúrgica de la Catedral projectada entre el 1903 al 1914 per
Antoni Gaudí i que gaudí de la col·laboració de Josep M. Pujol i
Joan Rubió. Un altre dels edificis emblemàtics de principis de
segle és l'edifici del Parlament finalitzat el 1918. També hi
apareix l'embelmàtic Banc de Sóller, un edifici modernista de Joan
Rubió ideat entre el 1909 i el 1912 i que sols ha patit una reforma
a la coberta. El bar Cristal o l'institut Ramon Llull són uns
altres dos dels edificis ciutadans datats de principis de segle
presents en el catàleg.
La fisonomia d'aquesta arquitectura canvia radicalment a partir
dels anys trenta quan s'aixecaren construccions com la
Fertilitzadora de Palma l'any 1935 o les cases Llofiu i Castanyer
de Ciutat. L'arquitectura turística també ha estat capdal a l'illa
durant el segle passat, encara que també ha congriat molts
detractors. Algunes d'aquests mostres que apareixen en l'inventari
són l'antic Hotel Fénix al passeig Marítim de Palma que fou
projectat els anys cinquanta per Luis Gutiérrez Soto. L'hotel fou
reformat el 1981 per convertir-ho en un edifici d'apartaments.
Ja en els anys seixanta, s'aixequen estructures ben conegudes
com l'Institut Antoni Maura, l'edifici Ultima Hora, datat entre
1962-67 a càrrec de Josep Alcover o la distribuïdora Roger,
construïda per Pere Nicolau el 1976. Les construccions canvien amb
el pas del temps i d'acord amb les tendències arquitectòniques del
moment. Així, a principis dels anys vuitanta s'idea la Fundació
Pilar i Joan Miró a Palma a càrrec de Rafael Moneo i ja ben entrats
els noranta s'aixeca el Conservatori Superior de Música, que
conclogué ja en el 1999.
Els edificis emblemàtics del nostre entorn no són les úniques
construccions objecte d'aquest treball que disposa del suport de la
Unió Europea. Així també ha estat catalogat el Centre Amadip, el
quarter d'Automòbils de Palma, l'edifici Avenida, el Tennis
Mallorca o edificis d'habitatges del carrer del Sindicat. Un
ventall, massa ample, de l'arquitectura d'aquí.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.