El cementeri de Graves (1616)

de Deià, just a devora de l'església parroquial. Diverses famílies deiananques hi tenien ja la seva tomba però les autoritats municipals hi manaren construir un porxo per a dipòsit de cadàvers i

milloraren el trespol i les tanques del recinte. «Don i pac a l'honor Pere Muntaner quatre lliures i desset sous per fer lo porxo del llit dels morts».

Altres tres professionals col·laboraven en aquella obra, el clavari Joan Marroig, el fuster de Sóller Anton i Canals i el teuler Pere Estades, d'aquell mateix poble. És doncs un cementeri elevat, en lloc panoràmic, que colombra la mar des de les seves altures, com aquell «cementeri marí» de Paul Valery, «Aquest sostre tranquil, per on marxen els coloms/ entre pins batega, entre les tombes;/ Migdia el just hi composa focs/ La mar, la mar, sempre renascuda! No hi ha més recompensa després del pensament/ que una llarga mirada sobre la calma dels déus!»

Però Paul Valery, el gran poeta i assagista francès, mort a París el 1945 després d'una vida molt intensa i prolífica en èxits literaris de tota mena, havia nascut a Sète el 1871 i és al cementeri de Séte que dedicà els esmentats versos. Cementeri, aquell, per altra banda, també associat a la nostra història, puix que tot un seguit de mariners i comerciants de la taronja naturals de les valls de tramuntana descansen sota les lloses d'aquell cementeri francès. I si molts peregrins de la cultura pugen al cementeri de Sète per visitar la tomba de Paul Valéry, d'altres fan el mateix tot ascendint al de Deià per conèixer la sepultura de Robert Graves, amb el més senzill epitafi que es pugui imaginar. Morta Deià el 1985, havia nascut Graves a Wimbledon el 1895. Residenta Deià des de finals de la Segona Guerra Mundial, després d'haver estat professor a la universitat del Caire, es considerà deianenc de soca-rel i no poques vegades havia passejat la seva imaginació sobre les tombes d'aquest fossar amb una sensibilitat semblant a la de Valéry. «La Mediterrània, -escrivia aquest- no ha deixat mai de ser present en mi des de la infantesa, tant als ulls com a l'esperit... El Cementeri marí és producte de tals exaltacions».

Entorn al ritme d'aquests versos hi han vingut a cristal·litzar totes les impressions concretes i totes les idees simbòliques.

Valéry reveu el cementeri, instal·lat en els vessants del mont Saint-Clair, on més enllà de les tombes esclata la lluminositat de la mar, una mar encegadora...». Sempre bell i sempre més bell, el cementeri, amb els seus llorers rosats i els seus xiprers de gegantina fletxa...».