Notes de Deià (1972)

01/12/07 0:00

L' historiador i escriptor mossèn Jeroni Pons, prevere, donà a l'impremta un volum nonogràfic que porta per títol: Notes de Deià i on explica moltes dades sobre aquella vila i municipi, tota mena de documents i materials d'arxiu, han estat acuradament esbrinats. Són paraules seves: «La vida orgànica, la constitució interna, el caràcter i els sentiments privatius i peculiars d'un poble, que dormen en els aplecs dels arxius coberts de pols i d'arna, per tal de suscitar-los i tornar-los a la vida, precisen tenir un encertat ull constructiu i una intuició que no sé si dir-li taumatúrgica i evocadora...». I això és el que exposa a la seva monografia històrica, des de la independència del municipi que abans pertanyia a Valldemossa, el 1583 fins al 1743, quan encara són risc quotidià les incursions dels pirates berberescos. I casualment, el mateix títol, Notes de Deià, és el que encapçala un poema compost per Joan Alcover: «Baixa la pendent/ d'estret horitzó,/ mitja carreró/ i mitja torrent».

«Cada casa sent/ pel seu pontarró/ passar la remor/ de l'aigua co rrent». «El saltant eixorda;/ la figuera borda/ li dóna ombradís».
«Clivell de la serra,/ dins un solc de terra/ tanca el paradís».
«Les parres ombregen/ llenyers i pedrissos,/ dones que feinegen/ nins bellugadissos». «Les figues verdegen/ damunt els canyissos/ els galls se passegen / enamoradissos». «El fullam tremola,/ la vella s'acosta/ al foc de la llar».

«La vida s'escola,/ el sol va a la posta/ i el torrent al mar».
«Roja clavellina/ surt de la foscor/ de l'alt finestró/ que el parral domina».
«Passa la veïna/ son escarpidor/ per la lluentor/ del cap de la nina».
«Blanca de bromera/ cau la torrentera/ amb sa veu de tro».
«Cloqueja la lloca;/ un home badoca,/...i l'home sóc jo».
Poema joquinesc que ens presenta Deià com un poblet de Betlem, d'aquells que dins la molsa enfarinada aixequen vers un cel de paper de seda els seus murs i les seves torres fets de suro pintat.

I per damunt de totes les teulades, el campanar de l'església de Sant joan Baptista: «nosaltres vos havem així ajustats i és que tenim necessitat de fer patró en la nostra parròquia i... fou conclús i determinat, tots concordants i ningú descripant, que prenim per patró de nostre església i parròquia lo gloriós Sant Joan Baptista...(1583)».

MIQUEL FERRÀ I MARTORELL