Quan el Museu Es Baluard obrí les portes el passat febrer a
l'exposició Santiago Calatrava: Escultures, dibuixos i ceràmiques,
fins i tot la seva directora, Marie-Claire Uberquoi, desconeixia
que començava a forjar-se un projecte que duria 22 obres dels fons
del museu al Queen Sofia Spanish Institute de Nova York. L'esposa
de l'arquitecte, Robertina Calatrava, no pogué passar per alt la
col·lecció de paisatges de Mallorca i ella i la consellera delegada
del Queen Sofia Spanish Institute, Immaculada d'Habsburgo,
començaren a parlar amb Uberquoi de la possibilitat de mostrar a
l'urbs novaiorquesa el treball dels pintors del museu. Mesos de
treball i converses es concretaren finalment per arribar a
l'exposició que s'inaugura avui: Mallorcan Landscapes. The Es
Baluard Museu d´Art Modern i Contemporani de Palma Collection i que
es podrà visitar fins al 2 de febrer a l'exclusiu barri de l'Upper
East Side de Manhattan.
L'exhibició, amb la col·laboració d'Ibatur, de la Conselleria de
Turisme del Govern, comprèn dues parts. La primera compta amb 21
obres de 16 pintors com Antoni Ribas, Ricard Anckerman, Francesc
Roselló, Santiago Rusiñol o Joaquín Sorolla, entre d'altres, tots
ells amb tres nexes en comú: una inspiració, una època i una raó.
El primer fou el paisatge de Mallorca; el segon, finals del segle
XIX i principis del XX, i el tercer, trobar-se a l'illa per
descansar. En la segona part de l'exposició s'ha volgut incloure
Joan Miró, que seria el pintor 17, per la seva estreta vinculació
amb Mallorca.
Abans de la inauguració de l'exposició, aquest diari volgué
visitar el Queen Sofia Spanish Institute, amb seu a Park Avenue,
just quan Marie-Claire Uberquoi supervisava, amb les comissàries de
l'exposició Souad Houman i Catalina Joy, com dos treballadors
penjaven els últims quadres. «Aquests dos estan molt alts, no?»,
interrogava la directora sobre Bunyola (1908-09) de Santiago
Rusiñol i Murada i Catedral a entrada de fosca (1903) d'Antoni
Gelabert. Llavors, les dues comissàries visitaren l'altra sala per
supervisar els treballs de Miró. Houman i Joy volien repassar la
carpeta de gravats de Joan Miró (amb 9 treballs més la portada).
Segons Uberquoi, la selecció de l'exposició s'ha fet basada en «les
obres més emblemàtiques del museu» i admet que la part de
l'exposició de Miró «és l'epíleg. No és un paisatge a l'ús»,
aclareix de les peces de la Sèrie Mallorca (1973).
La mostra arranca amb un quadre de 1872 d'Antoni Ribas, del que
Marie-Claire Uberquoi afirma que «és del Romanticisme. Està
col·locat abans que la introducció (pel text escrit sobre la
paret), ja que cal saber d'on venim», recorda.La directora del
Museu Es Baluard explica que «l'ordre de l'exposició és cronològic
i temàtic». Després, vénen Ricard Anckermann i Frances Rosselló,
amb influències del romanticisme francès i el realisme.
Els catalans Santiago Rusiñol i Joaquim Mir i el belga William
Degouve de Nuncques destaquen per la introducció del modernisme
català i el simbolisme a l'illa. De Rusiñol, es troba Son Moragues.
Sa Muntanyeta (1903), mentre que de Mir i Degouve de Nuncques,
Torrent de Pareis, Mallorca (1902) i Badia de Palma (1900),
respectivament.
Del mallorquí Antoni Gelabert, Marie Claire Uberquoi,destaca que
«per ser de l'Illa potser no retrata un lloc paradisíac com podrien
fer altres artistes». Un altre quadre que no es pot passar per alt
és Cala San Vicente, Mallorca (1919) de Joanquin Sorolla.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.