El campanar de Sineu (1549)

És tradició, entre ingènua i surrealista, que «lo pern del món» es troba situat davall aquest campanar, per allò que Sineu és considerat el centre geogràfic de Mallorca, i diu la rondalla que aquest pern, peça disforja, és un eix gegantíssim que arriba fins al centre de la Terra i resulta essencial per al rodament del planeta.

Per això, el darrer dia de cada any, el rector, el batle i l'escolà major li han de posar oli. Així, net i untat, volta i volta els 365 dies de l'any. Literatura oral que juga amb la vocació orientalista i fantasiosa dels mallorquins a l'hora d'inventar relats de vena pagesa. Començat a construir el 1549 sobre els fonaments d'una torre anterior destruïda per un incendi, el campanar és obra de Bernat Gual i del seu ajudant Pere Gibert. Es tracta d'una sòlida estructura de planta quadrada amb set cossos separats per motllures i a la qual fan de capell una terrassa amb barana de balustres i una piràmide. La porta d'accés, gòtic tardà, es veu coronada per un nínxol dedicat a Santa Bàrbara, amb imatge, arc, pilastres i capella amb sostre de conquilla, tot això obrat cap al primer terç del segle XVIII dins la més estricta i popular senzillesa. Talaia doncs, amb campanes històriques, des d'on es domina tot el poble i la contrada, un poble del qual parlava André Grasset de Saint-Sauveur amb elogiosos mots: «Sineu, població que existia ja en temps dels romans i que sota els Reis de Mallorca era un dels més pròspers de l'illa. Aquests prínceps hi tenien un palau que els servia de residència molts mesos a l'any. La població de Sineu no passa de les quatre mil ànimes. Els seus naturals fan collita de gra, llegums i vi.»

De l'església en parlava en aquell mateix segle XVIII l'erudit Jeroni de Berard, tantes vegades esmentat i que ens diu que aqueixa esglèsia és molt espaiosa, amb obra de volta antiga creuada sobre cares vuitovades, i els arcs de les capelles apuntats, tota de pedra marès...» Una volta per dintre, sense sortir de la nostra curolla literària, ens descobrirà diversos personatges de l'escriptura mística: Vicenç Ferrer, Ramon Llull, Nicolau de Bari, Francesc d'Assís... als quals podem afegir i fer memòria d'aquell escriptor sineuer que havia nom Pere Antoni Frontera, franciscà, que visqué en el segle XVII i és autor de diversos llibres pietosos.

No acabem, però, sense pegar una ullada al lleó de l'evangelista Sant Marc, ja a l'exterior, del qual és autor Joan Maimó, el 1945, i dels dos portals del temple, el de la façana, arquivoltes ogivals i el del cost, que podríem anomenar del sol, puix que presenta un segell d'ornamentació barroca que emmarca el relleu de l'astre rei i, per afegitó, un rellotge solar de mitjan segle XVIII, tot dins una bella senzillesa.