Call for the dead (1961)

Miquel Ferrà i Martorell24/11/07 0:00

«El dilluns, dos de gener va tenir lloc una entrevista amb Samuel Arthur Fennan, funcionari del Foreign Office, per tal d'aclarir determinades acusacions fetes contra ell en una carta anònima. La trobada es produí d'acord amb els procediments acostumats, és a dir, amb el consentiment del Foreign Office. No sabíem res contra Fennan, llevat de les seves simpaties envers del comunisme mentre va estar a Oxford en els anys trenta, a la qual cosa ja es donava poca importància. Per tant, l'entrevista fou, en un cert sentit, una simple formalitat. El despatx de Fennan, en el Foreigh Office, resultà poc adequat i a causa del bon temps que feia, es va acordar seguir la conversa en el parc de Saint James. Es va saber llavors que fórem reconeguts i observats per un agent dels serveis d'Informació d'Alemanya Oriental, que havia cooperat amb jo durant la guerra. No resta clar si havia sotmès Fennan a un cert tipus de vigilància o si la seva presència en el parc fou quelcom de casual. La nit del tres de gener, la policia de Surrey va donar la nova que Fennan s'havia suicidat. Una carta escrita a màquina, signada per Fennan, assegurava que havia estat perseguit pels serveis de seguretat. I tanmateix, durant la investigació es posaren de manifest tot un seguit de fets que semblaven indicar que hi havia en tot aquell afer molta cosa bruta.»

Heus aquí un fragment de Call for the Dead (Una trucada per a un mort), celebrada novel·la de l'autor britànic John Le Carré, el qual nom veritable és David John Moore Cornwell. Nascut el 1931 a Poole, Dorsetshire, en el si d'una família burgesa, estudià a les universitats de Berna i Oxford. Llavors va ser professor en el famós col·legi d'Eton. Passat el temps, ingressà en el Foreign

Service, on hi restà cinc anys, i del qual dimití després de la publicació de la seva primera novel·la: L'espia que vingué del fred.

Casat, pare de tres fills, ha vist com algunes de les seves obres han estat portades al cinema i la televisió. En aquest cas ens conta que George Smiley, un home d'aparença anodina, sentimental i solitari, és, en realitat, un agent secret. Vet ací un perfil que ens recorda algun episodi de la nostra història recent, en particular de Thomas Harry i de la cèl·lula anglosoviètica del Cambridge Team, que haguera pogut tenir el seu cervell a Mallorca durant la Guerra freda. Diuen els crítics que fruit de la seva experiència en els serveis secrets, John Le Carré, va saber crear el clima ominós, sòrdid i burocràtic on els conflictes psicològics tenen més importància que l'acció.