La descoberta de Harris (1982)

Fou una criatura que semblava treta de les novel·les de John Le Carré. Però qui parlava d'ell, juntament amb les figures de MacLean, Blunt, Philby, Hollis, Burgess i com a sisè home, Harris, Thoas Harris, el nostre personatge, tots ells agents dobles d'origen britànic però que treballaren per a la KGB soviètica. El «Cambridge Team», com s'ha anomenat aquest grup, mogué tota mena de fils en temps de la guerra freda. El tal Harris, fill d'un antiquari que residia al cèntric carrer madrileny de Fuencarral i d'una gitana de Sevilla, nasqué el 1904 a Londres. Amb prou doblers per a viure de l'art, arribava a Mallorca el 1959 i s'instal·lava sense problemes a un xalet de Camp de Mar, a la costa d'Andratx, una casa blanca d'estil local sense pretencions. Ningú no s'interessà pel seu desconegut passat. Jo el vaig conèixer essent conserge de nit a l'hotel Camp de Mar. Això seria el 1961 i em cridà força l'atenció que un anglès, en aquells dies, em parlàs en un mallorquí correctíssim. Un dia el vaig visitar per a veure les seves pintures, generalment paisatges amb trets exòtics. Mai no m'haguera pensat que aquell artista, simpàtic, alegre i adaptat a la vida illenca del primer «boom» turístic fos un espia rus. Havia exposat les seves obres a Londres, Madrid, Nova York i Barcelona, de manera que el seu art, més o menys reconegut, era la seva perfecta careta davant unes platges i uns camins freqüentats per la Guàrdia Civil del Règim franquista. Així integrat, es va fer amic del rector de l'església d'Andratx i també del director de l'hotel Camp de Mar, Joan Ensenyat. L'autèntica activitat de Harris no seria descoberta fins als anys 80. Llegim d'un historiador el tema que «Thomas Harris, especialista i marxant artístic, col·laborà en els anys 30 amb son pare a la Spanish Art Gallery. El 1940 Burgess el reclutà per a fer feina en el SIS i l'any següent va estar en el MI5, treballant per a convertir els agents alemanys en espies dobles. El 1945 tornava al negoci artístic i el 1951, quan Philby es va veure obligat a abandonar el Foreign Office i anava mancat de doblers, Harris l'ajudà a pagar l'educació dels seus fills. Després, amb una certa fortuna, abandonà els negocis i es va establir a Mallorca amb el seu estudi de pintura.»