Sons i balls exòtics arrelen a les Illes de la mà dels col·lectius de nouvinguts

ANDREU MIR GUAL. Palma.

No hi ha dubte, la immigració haurà estat la novetat estrella amb la qual hauran començat a caminar les Illes durant aquest nou segle XXI. L'índex demogràfic confirma que es tracta d'un procés que ja ha arrelat a ca nostra i amb el qual haurem de conviure a partir d'ara.

Com és de ben suposar, la virulència i la immediatesa dels fets ha suggerit que la societat europea i, en efecte, balear, hagi actuat en dues direccions. Per un costat, ha estat necessari posar en marxa un pla de gestió i ordenament d'aquests importants fluxos i, en segon lloc, s'han activat mesures d'acollida dirigida en especial a aquests contingents arribats d'Amèrica llatina i l'Àfrica.

Usualment, l'embolic de notícies que arriben fan referència o als desajustaments sorgits pel que fa a mesures de control en l'arribada d'immigrants, o també en altres casos se centren en els problemes florits arran de la minsa integració existent entre població arribada i població autòctona.

Tanmateix, si un se submergeix dins aquest petit cosmos -que molts anomenen col·lectiu immigrant-, percep de seguida que hi ha multitud de detalls camuflats que envolten la vida d'aquests illencs de nova generació. L'exorbitant magnitud que ha adquirit aquest adveniment es tradueix en la gran quantitat d'associacions, agrupacions i federacions que s'han posat en marxa a les Illes Balears durant aquests darrers anys. La immensa majoria d'aquestes corporacions, intenten conjugar activitats orientades a la integració progressiva dels nouvinguts a la seva nova realitat, amb d'altres activitats que cerquen alimentar el cordó umbilical que encara els uneix nostàlgicament amb els seus llocs de procedència.

Danses i sons d'arreu

Precisament, d'aquesta necessitat de trobar-se amb els seus costums ha poncellat tot un entramat d'activitats que no ha fet més que donar color al panorama cultural de l'Arxipèlag. Tal vegada, dins el catàleg d'activitats creatives les danses i els sons indígenes siguin un dels tresors més valorats.

Un exemple d'aquest fet es troba en l'associació filipina Filasma, amb seu a Palma.

Aquesta agrupació té en el seu paquet d'actes la creació d'una sèrie de grups de ball per de rememorar i exhibir el saber fer dels seus conciutadans.

Carolina Mateo, una de les persones que condueixen la iniciativa explicà a aquest diari que, «els grups de dansa que tenim ballen el 'tinikling' que és el ball nacional de Filipines en el qual els dansaires es fan servir de canyes de bambú».

A més a més, en aquesta organització també s'assagen i exposen d'altres balls regionals com ara el 'dayang-dayang', en els quals la música desperta gràcies als sons de la fusta.

Aquests rituals primitius tagalesos, no queden limitats a trobades tancades de la mateixa associació, ja que han estat representats en públic en més d'una ocasió, tal i com succeí fa uns mesos en el Fòrum de la Caixa celebrat a Ciutat.

Altra de les exòtiques agrupacions que s'han gestat amb discreció darrerament en els nostres carrers, ha estat l'Associació d'Immigrants de Guinea, Conakry. Òbviament, el contingent de nouvinguts aterrats a Mallorca que arriben d'aquest remot país de l'Àfrica occidental no és exagerat, emperò sí suficient com per aixecar una agrupació que és el punt de trobada per aquestes gents. Una activitat que despulla el dinamisme d'aquest col·lectiu és el concert que es va dur a terme recentment a Palma, on hi actuà Fatou Linsan Barry, artista consagrat a aquesta nació de l'Àfrica negra. Les celebracions i vestimentes tradicionals ornamenten les activitats lúdiques d'aquests africans.

Espectacle indígena

No cal oblidar que el major moviment pel que fa a música i balls regionals no ens arriba ni d'Àsia ni d'Àfrica. Com veiem, comencen a ser quotidianes les reunions de sud-americans a places com l'Escorxador o en parcs com els del Polígon de Llevant on un grapat de persones aconsegueixen enllaçar per una estona amb les seves arrels.

Darrere aquest entramat s'hi troben tota una sèrie d'agrupacions. Un cas exemplar el trobam en l'Associació de Bolivians de Palma, associació que des de la seva creació l'any 2003, ha anat oferint suport a la reedició de músiques i danses folklòriques pròpies d'aquest país americà.

En aquest sentit, els resultats d'aquesta iniciativa han estat la creació de distintes formacions musicals com ara Blues de Bolívia, Mariachis Gallo de Oro o el grup Munay.

En tots aquests casos, els músics aposten decididament per melodies folklòriques del seu país d'origen que esdevenen una eina genial per a reviure i compartir sensacions passades entre els diferents membres de l'associació, emperò també per a projectar i exhibir les virtuts de la cultura indígena.

Aquestes bandes es fan servir d'un elenc d'instruments musicals exòtics com ara el charango - instrument de corda creat després de la conquesta espanyola- o instruments de vent com la quena o les zampoñas.

Totes aquestes agrupacions musicals nascudes a Mallorca es complementen amb danses ancestrals d'herència boliviana. Edwin Alvarado, president d'aquesta associació assegurà que «els distints grups de ball tenen intenció de consolidar-se per poder projectar les seves representacions més enllà del públic bolivià», i que tinguin un abast més general. Segurament, el creixement en quantitat i també en qualitat d'aquesta mena d'esdeveniments musicals són un indicador més que destapa el despertar d'una mescla cultural amb la cultura illenca, que gira entorn a la policromia que dibuixen els nous temps.