L'AELC celebra 30 anys i posa sobre la taula les mancances del sector

Escriptors illencs es reuniren ahir dematí al Caixafòrum per discutir sobre el passat, el present i el futur de les lletres catalanes. Una taula rodona, moderada per l'eivissenc Bernat Joan i encapçalada per noms com Antoni Serra, Antònia Vicens o Ponç Pons, serví per donar el sus als actes de celebració del 30è Aniversari de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) a les Illes Balears.

Entre les paraules dels escriptors molts elogis i també qualque queixa; un marc idoni per discutir i conversar sobre l'art de treballar amb les paraules i la cultura. Ponç Pons hi posà la pau, Maria Antònia Vicens, el seny i Antoni Serra, la veu crítica i punyent però, no per això inestimable.

«L'AELC m'ha servit per fer molts d'amics i trobar un racó de pau, una posada, quan vaig a Barcelona» definia Ponç Pons. Més crític es mostrà Serra tot dient: «Em vaig donar de baixa de l'AELC, perquè va arribar un punt que tenia la sensació que hi havia escriptors de primera, de segona i de tercera dins la mateixa associació». Vicens, més diplomàtica li contestava «jo mai vaig veure aquesta separació i no es pot criticar, si quan s'ha anar a l'assemblea, no s'hi va».

Frankfurt va ser un altre tema de discussió. Dels tres presents, l'única que acceptà l'invitació fou Vicens, qui reconegué, això sí, «que a Frankfurt els importants eren els editors i potser és cert que s'han gastat massa doblers en el folklore». Per part seva, Serra reconegué que Frankfurt ha estat un exemple que el sentit dels Països Catalans és cada vegada més difós al·legant que «l'Institut Ramon Llull només convidà escriptors catalans o els mallorquins que viuen a Barcelona i TV3, que malgrat estam a Mallorca segueix sent 'la nostra', llevat de Porcel, no va treure cap escriptor de les Illes». Una definició, la dels Països Catalans que, com digué el president de l'Associació, també present a la cita, Guillem-Jordi Graells, ha quedat difosa per «un procès de regionalització nefast que ha fet que cada vegada estiguem més lluny». La jornada acabà amb un dinar entre tots els escriptors illencs i on Maria Antònia Oliver presidí el brindis.