La mirada dels escriptors posa en la recta final les jornades sobre Porcel

Fiol, Bru de Sala, Frontera i Tomàs expressaren ahir la seva visió sobre l'andritxol

Fiol, Porcel, Tomàs, Frontera i Bru de Sala moment abans de començar. Fotos:J.TORRES.

M.M.RayóPalma10/11/07 0:00

Les Jornades d'estudis sobre Baltasar Porcel arribaren ahir a la recta final. Durant tres dies, diversos ponents i comunicants han analitzat l'obra de l'escriptor mallorquí des de diverses perspectives. Ahir, però, es tractava que els escriptors, companys d'ofici de Porcel i també amics compartissin la seva mirada sobre l'autor d'Olympia a mitjanit. Amb aquest objectiu, es reuniren al CaixaFòrum de Palma Xavier Bru de Sala, Bartomeu Fiol, Guillem Frontera i Gabriel Tomàs. El poeta Fiol no dubtà a parlar de la «intensa amistat» que han mantingut Porcel i ell des que es conegueren a les darreries dels anys cinquanta, quan els escriptors de Mallorca «cabien tots dins un tramvia». Recordà, en un viatge a la joventut, els moments que gaudiren junts (passejant pels carrers de Palma, anant de cafès, visitant Sant Elm) i també els pares de l'escriptor d'Andratx, de qui el poeta en té un excel·lent record.

Per la seva banda, Guillem Frontera parà esment que Porcel fou el pont entre la seva generació literària i la integrada per autors com Villalonga, Llompart, Blai Bonet i Llorenç Moyà. Una generació, afirmà Frontera, «que en no tenir fills sembla que tingué la necessitat de procrear literàriament». En aquest sentit, afegí que Baltasar Porcel fou el fill de tots ells, però que com tot fill «hagué d'allunyar-se dels pares», fet que provocà «algunes ruptures traumàtiques». Amb el temps, però, «el fill pròdig tornaria». Frontera volgué finalitzar la seva intervenció destacant que Porcel «creà una llengua, l'anà a cercar, la trobà i la posà a disposició de la gent que volia llegir», fet que considera que «no s'ha estudiat ni reconegut suficientment».

El vessant més barceloní de Baltasar Porcel fou l'aportació de Xavier Bru de Sala, que afirmà «que Barcelona era l'única plataforma disponible per a un jove ambiciós com ell». Bru de Sala afirmà que «de fet no fou Porcel qui anà a Barcelona, sinó que fou el catalanisme cultural resistent qui el va reclutar», malgrat que «ell no sigui una persona d'inscriure's a cap món en exclusiu, llevat del seu món literari». Pel català, l'escriptor d'Andratx és una persona «d'una energia extraordinària, amb unes grans ales que li permeten detectar els corrents d'aire que l'enlairen encara més».

També l'escriptor Gabriel Tomàs destacà la força de Baltasar Porcel, malgrat que ho fes centrant-se en la infància i la joventut que pogueren compartir a Andratx, d'on són tots dos. Tomàs transportà els assistens a la jornada als jocs d'infància, a les bicicletes, als bars d'un poble que es feia ressò del vessant més mediàtic de Porcel. Així mateix, Tomàs recordà una carta que Porcel li envià poc després d'arribar a Barcelona «en la qual afirmava que ell sempre havia somiat ser escriptor i que allà ho estava aconseguint». La mirada dels quatre escriptors fou l'avantsala per al fòrum que es desenvolupà posteriorment i en el qual Josep Maria Nadal Suau, Melcior Comes i Antoni Planas entrevistaren a fons Baltasar Porcel.