L'Ànima Negra de Son Negre

10/11/07 0:00

Passàvem amb la bicicleta, baixant a tota velocitat per un camí ple de macs. Enrere quedava la façana daurada de ciment antic de Son Burguera Vell, amb el lledoner i la guarda de paons i de gallines faraones que anaven a la seva, com senyoriu que donava un to màgic al gran casalot. A la façana hi devia haver un rellotge de sol, però amb el brancam de l'arbre i la velocitat de la baixada quedava lluny de la mirada. I venia un pla -el Pla d'en Xerro, li deien?- on unes desenes de polls tenien les fulles tremolant a la vora d'una sèquia que sovint guardava les restes de l'aigua que regularment embassava tot aquell redol baix.

A força de passar-hi anàvem reforçant un caminoi que entrava dins les vinyes on s'alternaven els ceps amb uns quants cirerers d'una potent atracció per a qui ho veia quan s'envermellien. Més endavant es trobava un morer, però el seu fruit blanc no atreia tant com les cireres, les peres o els singlons de raïm que quedaven a les vinyes quan ja havien fet la verema. Llavors el camí s'enfilava cap a Can Cordella i Son Menut, amb un fasser molt alt que era com un far que feia avinent que allà hi havia un gran casal amb cup i capella. Son Burguera Vell, Son Vinater, Can Pinoi, Can Ferrando... feien punts que delimitaven una zona que, de petits, ens escrivien la lluna i les fogueres o el diable als turons (gràcies, Cesare). Coses per a recordar. No hi havia cap riu, però a l'estiu els grans es banyaven nus dins el safareig de la sínia de Can Ferrando, on els peixos de colors s'espantaven amb els cossos inesperats.

I els anys passant, fins que un dia de setembre es va a Son Burguera Vell. Avui ja és un altre temps, i només arribant-hi se sent el perfum de l'ànima negra del vi. Ha acabat la verema i tothom treballa perquè la collita del 2007 mantingui, i millori, el prestigi aconseguit en pocs anys. A la taula, amb en Miquel Àngel i en Pere Ignasi, bevem el Son Negre del 2005, que sortirà amb cap-roig i gamba de Miquel Barceló. Miquel Barceló de Can Cordella, les cases per on jo passava amb la bicicleta quan feia el camí entre Felanitx i Son Tauler Nou. Art i bellesa d'alguns trams de la vida. Amb el vi, el pa i la sobrassada. Memòria i avui, a la taula de Son Burguera Vell.