Muñoz Legrain a Mallorca (1905)

Miquel Ferrà i Martorell07/11/07 0:00

Es una tela sobre oli. Procedeix de la col·lecció Carmen Thysen-Bornemisza i el seu autor, Antoni Muñoz Degrain (1840-1924) és un dels artistes clàssics de l'impressionisme universal. No es conserva cap altre paisatge mallorquí d'aquest mestre valencià, potser un poc oblidat a causa de l'ombra omnipotent de Sorolla. Comenta la seva biògrafa Carmen Gracia que «aquest oli s'integra en la seva àmplia sèrie d'obres que tenen la Mediterrània per tema. Més concretament, es relaciona amb alguns paisatges inspirats en el viatge que va fer a Palestina, Turquia i Grècia entre el maig i l'agost del 1905.»

Enllestit a primers de novembre, Muñoz Degrain havia inclòs les Illes en aquell creuer de treball. Diu la mateixa crítica que «en tot cas, podem suposar que Muñoz Degrain hi tenia alguna relació perquè el 1922 li van proposar ser membre de l'Acadèmia de Palma. En aquest viatge, segons les seves paraules, el pintor va trobar la inspiració per a algunes de les seves obres. Efectivament, els quadres pintats entre el 1905 i el 1910, amb títols relacionats amb paisatges i temes de l'Orient Mitjà, tenen una unitat estilística i cromàtica tan peculiar que esdevenen un dels conjunts més atractius de la seva producció.»

Observam el quadre i no se'ns antulla la badia de Palma. Les muntanyes de Na Burguesa apareixen aquí molt més altes i més vora mar. Hom pensaria, més aviat, en una cala Sant Vicenç...i encara així, la fesomia del paisatge és confusa. Una dama encapellada navega en una barqueta, un vapor de tres pals fa fumejar la seva xemeneia vermella, un llaüt de vela llatina es mou entre les escumes, més enllà ho fan tres balandres i tot sobre una mar que és com bassa d'oli.

Una boia vermella s'hi belluga també. En resum, un oneig acaronat per un oratjol meridional. Com a teló de fons, el desenvolupament d'una gamma cromàtica lluminosa, intensa, que cerca reflexes i transparències. Traços morats, ataronjats, grocs i blaus. Pinzellades amples i desiguals. Muñoz Degrain, fill d'un rellotger de la ciutat del Túria, féu primer estudis d'arquitectura però atret per la pintura els abandonà. El 1856 el trobam com alumne de l'Acadèmia de Sant Carles de València i deixeble del pintor Rafael Montesinos. Participà des de ben jove en exposicions nacionals de Belles Arts. El 1870 participava en la decoració del teatre Cervantes de Màlaga i es va establir en aquella ciutat andalusa. Visità Itàlia i participà en exposicions internacionals a Filadèlfia, Munic i Chicago. Morí a la seva ciutat d'adopció, Màlaga, el 1924.