Tomàs Moro i la seva Utopia (1516)

Miquel Ferrà i Martorell05/11/07 0:00

Tomàs Moore o Moro, polític i humanista anglès, nascut a Londres el 1478 i mort a la mateixa ciutat el 1535. Enric VIII el nomenà canceller del Regne el 1529. Va restar fidel al catolicisme durant les lluites que marcaren el començament de la reforma protestant i s'oposà al divorci del monarca, posició que el féu caure en dissort el 1532, essent primer empresonat i després executat. Escriví una obra fonamental en la història de les idees polítiques, la famosa Utopia, redactada en llatí el 1516 i traduïda a l'anglès el 1551. A través de les seves pàgines, Tomàs Moro realitza una anàlisi crítica de la societat anglesa i europea i imagina una terra on es duria a bon termini l'organització ideal de l'estat. Sembla, però, que la feina per tal de poder acabar el llibre fou complicada i així ho explicava l'escriptor a la carta a Pere Egidi: «Estic quasi avergonyit, estimat Pere Egidi, de fer-vos tramesa després d'haver passat prop d'un any, d'aquest llibret sobre la República d'Utopia, quan sens dubte vós l'esperàveu dins el termini d'un mes i mig... Però haig de dir que em fugen els dies, els mesos i els anys. Quan podré escriure? Doncs no parlem ni de la son ni dels menjars, que consumeixen no menys temps que la mateixa son i ocupen certament la meitat de la vida. Pel que fa a la meva persona, només puc disposar del temps que puc robar a la son i el menjar, el qual, encara que poc, m'ha permès escriure a poc a poc la Utopia, i enviar-la-vos finalment, Pere, per tal que en pogueu fer la lectura, i que si alguna cosa se'ns hagués passat per alt, m'ho digueu».

En aquella època, Tomàs Moro havia de participar, essent jurisconsultor de la Cort, en llargues, inacabables taules de dinar i sopar amb els reis i els altres personatges de palau. Això i els nombrosos judicis que havia de menester estudiar amb profunditat li llevaven, que el deixaven sotmès a gran fatiga i amb son fins a les celles, li impedien escriure... I tanmateix, si t'he de dir la veritat, no estic encara ben decidit a editar el llibre, ja que són tan diversos els paladars dels mortals, tan rústiques les intel·ligències d'alguns, tan ingrats els ànims, tan absurds els judicis, que són més simpàtics aquells que es concedeixen una vida alegre i lliure que els que es molesten amb preocupacions i l'estudi de quelcom que pugui ser de profit i plaer per als ingrats i els injuriosos. La major part ignora les lletres; molts les menyspreen. El bàrbar rebutja com una molèstia el que no és netament bàrbar. Doctorets hi ha de no volen, per considerar-ho vulgar, tot allò que no va farcit de paraules arcaiques. Alguns només desitgen complaure's en les coses antigues i la majoria només en les seves pròpies. Això és tan tètric que no admet bromes; aquell tan insuls que no pateix les agudeses; i n'hi ha tan quadrats que fugen de totes les gràcies com aquell que havent estat mossegat per un ca rabiós defuig l'aigua...».