Sánchez-Verdú fusiona innovació i tradició sota l'art de la seva batuta

A José María Sánchez-Verdú, se li nota que viu fora del país. En el seu castellà, hom hi pot percebre el deix que li ha regalat la llengua alemanya, amb la qual s'expressa la major part del temps. Des de l'any 2001, el compositor és professor de Composició de la Robert-Schumann-Hochschule de Düsseldorf. Aquests dies, però, visita Mallorca amb motiu del XXVIII Encontre Internacional de Compositors, organitzat per la Fundació ACA.

Sánchez-Verdú va néixer el 1968 a Algecires. Inicià els seus estudis musicals a Granada i els continuà a Madrid, on es formà com a compositor, director i musicòleg i es llicencià, paral·lelament, en Dret per la Universitat Complutense. Amplià la seva formació com a compositor i director a ciutats com Siena, La Haya, Darmstadt o París, fent estudis de postgrau a la Musikhochschule de Frankfurt. Abans de viatjar a Alemanya, fou professor de Contrapunt i Fuga del Real Conservatori Superior de Música de Madrid i ha estat convidat com a conferenciant al Mozarteum de Salzburg, a la Universität der Künste de Berlín i a la Hochschule de Bremen, entre d'altres centres de formació musical.

El projecte Meridians de l'encontre de compositors, en el qual participarà Sánchez-Verdú demà dilluns, vol visibilitzar «els eixos invisibles entre allò que és passat i el que és present». D'aquesta manera, les partitures del compositor d'Algeciras i les de Guillaume de Machaut (Reims? 1300-1377) s'uniran en un retorn al passat que vol ser una mirada cap al futur. Sánchez-Verdú se submergeix en el projecte amb la idea «que la tradició està feta per traduir-la i reinterpretar-la en el present». El compositor «creu en aquell progrés a partir de la base que sols en l'aventura, en la ruptura, en la renovació del llenguatge es pot conduir la música per la senda del transvassament de coneixement». Pretén, amb cada una de les seves obres, intentar aproximar-se «als límits que creen riscs en l'obra».

Per això mateix, cerca uns oients sense prejudicis, «amb l'oïda neta, oberts a l'aventura i al risc d'un viatje pel so, el temps i les seves estructures i formes». Recerca gens fàcil, tot sovint, en un país on la comprensió de la música, tant clàssica com contemporània, és encara per alguns pocs. Sánchez-Verdú destaca la cultura musical que hi ha als països del nord d'Europa on «els nens, per exemple, canten, cosa que aquí s'ha perdut completament, o coneixen les principals obres i compositors de la història de la música». En això, ell aporta, fa temps, el seu granet d'arena.