La vella Radeberger (1872)

Ocupada la ciutat pels soviètics, restà la seva població i les seves indústries dins la zona de l'Alemanya de l'Est, que al cap d'un temps es transformaria en la República Democràtica Alemanya, oposada a la República Federal Alemanya, a l'oest. Continuà funcionant dins aquell règim la fàbrica Radeberger i exportava els seus productes als països de l'Est i a alguns altres del Tercer Món. L'any 1962 i 63 Espanya, el Govern de Franco, inexplicablement, tot seguint tan anticomunista com sempre, comença a comerciar amb els països de l'Est. No hi ha ambaixades ni consolats. Però sí unes oficines comercials que només suposen un apropament semisecret de negocis. La causa és un dilema que el Règim ha tingut molt mal de digerir. El Mercat Comú europeu no consumeix tots els productes d'exportació que Espanya necessita negociar. Així les coses, tot un seguit d'empreses d'importació i exportació, la majoria ubicades a Madrid, introdueixen en el mercat espanyol des del licor de roses de Bulgària, i les seves conserves de carn i verdures, als crancs i caviars russos, tot passant per altres indústries alimentàries de Iugoslàvia, Polònia, Hongria... Fou aleshores quan jo, juntament amb el meu soci Josep Lluís Regueiro, fórem nomenats representants o delegats per a Balears de la cervesa Radeberger. La casa ORMEIN de Madrid posà a la nostra disposició una furgoneta Citroen dos cavalls i un magatzem al carrer de les Adelfes, prop del Seminari Nou. Visitàrem aquella fàbrica en companyia del cap de vendes, un tal senyor Parra, i allà ens descobriren alguns secrets d'aquella producció.