El Govern balear torna a enviar consellers en els premis Octubre

Lluís Llach rep el reconeixement a la seva carrera entre multituds

Sebastià Bennàssarvalència29/10/07 0:00

Símptomes de normalitat entre la classe política i la cultural illenca i el món social del País Valencià. Això i molta emotivitat a la gala dels 36è premis Octubre, una gala renovada, presentada per Mònica Terribas i que va tenir com a escenari l'edifici Octubre Centre de Cultura Contemporània, on es va reunir una autèntica gernació per retre un sentit homenatge a Lluís Llach mentre l'ombra del possible tancament de TV3 al País Valencià planava per l'ambient.

La normalitat política va tenir la seva representació en la persona de Francesca Vives. La consellera de Comerç, Indústria i Energia fou la màxima autoritat del Govern balear, que per primer cop en els darrers anys enviava un conseller a la gala dels Octubre. Un altre càrrec que s'hi va poder veure va ser el director general de Cultura del Govern balear, Pere Joan Martorell. De totes maneres, la principal autoritat illenca era Xicu Tarrés, president del Consell insular d'Eivissa i un dels habituals en els premis. Altres polítics illencs que hi anaren foren Marià Torres, vicepresident del Consell Insular d'Eivissa, i Joan Lluís Torres, conseller de Cultura del Consell Insular de Menorca.

A la gala de reconeixement a Llach, també s'hi varen poder veure altres insulars com la rectora de la UIB, Montserrat Casas; el periodista formenterenc i col·laborador de Diari de Balears, Joan Marí; o el poeta eivissenc Manel Marí.

L'emotivitat la varen posar els encarregats de Trianitus Circus, que varen preparar l'espectacle d'homenatge a Lluís Llach, Eliseu Climent, i el mateix Llach. Climent va recordar com Llach va cedir els drets d'autor de poemes i cançons a Joan Fuster sense que l'escriptor de Sueca ho sabés mai. «Ell passava per dificultats econòmiques, però no se'n queixava, i uns quants amics el vàrem voler ajudar sense que ho sabés. Lluís era un d'ells». Llach, per la seva banda, agraí «tot el que he rebut sempre del País Valencià» i va assegurar que per ell la «cultura sempre anirà lligada a la militància» i que el més normal «és ser anormal».