TW
0

M.M.RAYÓ. Palma.
Prop de dos-cents mallorquins viatjaren ahir cap a Roma per assistir a la beatificació dels Màrtirs del Coll (anomenats així pel barri barceloní on foren morts): sis mallorquins i una catalana assassinats poc després de començar la Guerra Civil. La beatificació, que se celebra avui a la capital italiana, inclou en total 498 màrtirs del segle XX a Espanya. Alguns dels familiars dels màrtirs mallorquins del Coll es desplaçaren ahir a Roma acompanyats pel bisbe de Mallorca Jesús Murgui i del vicari general de la Diòcesi de Mallorca, Rafel Umbert, entre d'altres religiosos.

Dels beatificats, quatre eren homes i tres, dones. El pare Simó Reynés Solivelles nasqué el 1901 a Mancor de la Vall i morí a l'edat de 35 anys. Viatjà a Barcelona en ser sol·licitat pel seu germà Francesc, també religiós, en observar l'hostilitat contra l'Església en proclamar-se la II República. Ja ben entrat el 1936, els dos germans foren convidats a traslladar-se i una veïna, la sra. Prudència Canyelles, els acollí a la seva residència, on foren tirotejats el dia 23 de juliol.

També Miquel Pons Ramis fou assassinat en sortir de la residència de Canyelles. Fill de Llubí, on nasqué el 1907, se sap que col·laborà al santuari del Coll de Barcelona amb treballs de la casa i de l'església. Abans de morir visità Mallorca, on es pogué acomiadar de la seva mare, sospitant el desenllaç que viuria, i on realitzà exercicis espirituals. Per la seva banda, Francesc Mayol Oliver morí a l'edat de 65 anys. Nascut al terme de Sant Joan, també fou destinat al santuari del Coll, on intentà sufocar diversos incendis al temple provocats pels milicians. Amenaçat de mort, es refugià amb Reynés i Pons i tingué la mateixa sort que els seus companys.

El germà Pau Noguera Trias sols tenia 19 anys quan va morir. Fill de Sóller, entrà a la Congregació de Missioners com a germà cooperador. Destinat a Barcelona, fou arrestat pels milicians i traslladat a la residència anomenada Torre Blanca, on trobà altres religioses de la barriada del Coll. Finalment, foren afusellats en una carretera.

Sor Catalina Caldés Socias nasqué a sa Pobla el 1899. Estudià a les germanes Franciscanes i des de 1930 formà part de la comunitat del carrer Santuari del barri del Coll. Vestida de seglar es reuní amb les companyes de convent i, dia 20, ella i sor Miquela foren reclamades pels milicians. Sor Catalina resultà ferida i, després de ser atesa per una coneguda, fou assessinada. També sor Miquela fou crivellada i morta la nit del 23. Nascuda a Petra el 1903 entrà a les franciscanes i fou destinada al Coll de Barcelona. Reclamada pels milicians juntament amb sor Catalina, elles i unes teresianes foren finalment afusellades.

Per últim, Prudència Canyelles Ginestà, nascuda a Sant Celoni (Barcelona) el 1884, fou afusellada per refugiar a casa seva alguns dels religiosos abans esmentats. La nit del 23 de juliol de 1936 un camió s'emportà a afusellar a sor Catalina i sor Miquela, i altres religioses que es trobaven en el barri del Coll. També el germà Pau Noguera viatjava en el mateix camió, en el que, a més, hi havia la senyora Canyelles, presa feia poques hores.