La creu del Montseny (1894)

Celebrava el poeta mossèn Jacint Verdaguer la restauració de la famosa Creu del Montseny que havent coronat al cim des de temps immemorials hagué de ser refeta mitjançant dos avets encreuats i això sota el patronatge de Monsenyor Morgades, bisbe de Vic, que la beneí personalment. L'esdeveniment en paraules de Verdaguer té tintes certament romàntiques: «La primera muntanya de Catalunya que s'apareix al viatger que hi arriba per la mar de llevant, és la del Montseny, que verda, majestuosa i amb lo cap blanc, apar que el surt a escometre a mig camí. Verda i majestuosa com ara, sortiria, fa dos mil anys, al primer apòstol que vingué de Palestina a predicar-nos la fe, i aquest, encès en amor de son Mestre frisant per fer cristiana a nostra terra, desitjaria coronar son front venerable amb la senyera de la Creu. Quan i com se compliren sos desigs? La que besaven fa alguns anys en aquella cima ¿Era la primera que s'hi arborava? L'infatigable apòstol de Catalunya, mossèn Claret, pujà des de Viladrau a plantar-la en lo bo i millor de son apostolat, abans de ser Arquebisbe de Cuba. Aquell sacerdot admirable, aquell sant tan afavorit del cel com de la calúmnia en la terra, que visqué en un continuat martiri i morí en lo desterro, era ben digne de senyar a Catalunya, posant en son front, amb lo senyal de la Creu, la bandera de la redempció. A més d'això, ha sigut lo primer, lo més actiu i més popular propagandista que ha tingut la llengua catalana en aquesta centúria. En els escons de totes les masies de la muntanya encara es besen les estampes i es guarden i llegeixen les fulles que a milers i milers escampava als quatre vents de la publicació. Un d'ells, que passa de llibret, és lo devocionari reimprès més de cinquanta vegades, amb lo títol: Camí dret i segur per arribar al cel. Doncs a l'escriure aqueix preuat llibre, a l'obrir-nos aqueix camí, que tantes ànimes hi haurà portat, apar que volgués donar-nos una guia cap allí dalt, posant-lo en lo cim de la pujada aqueixa sagrada pedra miliària, que bé podríem anomenarlos catalans la Creu del Camí del Cel».