«Les dones d'avui dia continuen atretes per la figura de Don Juan»

"Vós que l'heu viscut amb pròpia pell, com és Don Juan Tenorio?
"Don Juan és un personatge molt complicat d'entrada. És un aventurer, un espadatxí, un faldiller... Don Juan canvia, però ho fa només al final. Sovint la gent només es queda amb la imatge del sofà, quan diu allò de «No es cierto àngel de amor, que en esta apartada orilla...» i això fa que li quedi una imatge 'nyonya' i no hauria de ser així.

"I vós, com a Joan Enric Ramon, que creieu que aportau al personatge de Don Juan?
"Jo, a Don Juan, li aport dinamisme. Volem que l'obra vagi a un ritme frenètic i jo he tractat d'aportar aquesta energia a Don Juan, per la qual cosa has d'estar preparat físcicament, ja que Don Juan entra, surt, corre, espasa amunt, espasa avall... Jo, a part de ser el protagonista de l'obra, en som també el director. I això és per una senzilla raó: no he trobat encara ningú que s'atreveixi a fer el paper de Don Juan. Diuen que li tenen por. I, als clàssics, se'ls hi ha de tenir respecte, mai por.

"Es gaudeix amb un paper com el de Don Juan Tenorio?
"Don Juan és un procés. Si estàs pensant en el text no estàs interpretant. El text s'ha de dur perfecte i aquest, precisament, és molt llarg i difícil. Però arriba un moment que el text arriba a formar part de tu i és just aquí, quan el text surt sense pensar, que gaudeixes.

"Si no féssiu el paper de Don Juan, amb quin personatge us agradaria encarnar-vos?
" Sense cap mena de dubte, amb Ciutti, el servent de Don Juan. És un paper divertídissim que tothom es baralla per fer. De la mateixa manera que ningú vol ser Don Juan, tothom vol ser Cuitti que és com un bufó, un piccolo italiano. A l'obra aquest paper el fa un estudiant de l'Esadib que es diu Serafin Quevedo i ho fa molt bé. Jo crec que no sabria fer-ho de manera tan còmica com ell.

"El mite de Don Juan, ja sigui el de Zorrilla, el de Tirso de Molina o el de Mozart, seria un personatge vigent avui dia?
"Sí i no. Avui dia, amb la igualtat de gèneres, el mite de Don Juan queda denigrat perquè ell representa tot 'el dolent' per les dones. Però també té una cosa que avui dia fa molta falta, que és la noblesa. És un desgraciat, un cabró, però és una persona noble. I tot plegat atrau les dones. Racionalment, la dona el vol lluny, però instintivament el vol a prop.

"Què és el que fa que les dones sempre s'acabin enamorant dels més mala peça?
"A vegades he pensat que, a les dones, els surt com un instint maternal de dir «és un cabró, però jo aconseguiré reconvertir-lo». És una ambigüitat d'aquestes que té la vida.

"Però al final. Don Juan, se l'estima o se l'odia?
"Aquesta és la gran pregunta. Jo crec que se l'estima. I aquest és el gran missatge de Zorrilla. Se l'estima perquè això et permet creure en l'ésser humà. Tots tenim dret a equivocar-nos, però és la capacitat de rectificació el que ens fa millors persones.

"Supòs que, com a amant dels clàssics que sou, en deveu haver vist molts de Don Juan. Amb quin us quedau?
"Fa molts anys que ja no es representen Don Juans. Abans era una tradició del mes de novembre. Per mi, la millor versió, i també la més coneguda, és la que, als anys 60, protagonizaven Paco Rabal com a Don Juan, Fernando Guillén com a Luís Mejía i Conxa Velazco com a Doña Inès. N'he vist molts de Don Juan, però la força de Paco Rabal és difícil de superar.