El Museu d'Art Modern i Contemporani d'Es Baluard acollí ahir
vespre la conferència Paul Durand- Ruel, amic i marxant dels
impressionistes. Flavie Durand-Ruel, rebesnéta del mecenes,
especialista en art i actual directora dels arxius familiars,
acompanyà la conferència amb imatges i explicacions que revelaren
la trajectòria de Paul Durand-Ruel. El director del Grup Serra, Pere A.
Serra, fou l'encarregat de presentar l'acte. El seguí l'escriptor
Guillem Frontera, que assegurà que les indagacions de Flavie sobre
la seva família són «una manera de percebre la realitat màgica
d'estar devora d'un corrent tan important de la història».
Per la seva banda, Flavie Durand-Ruel oferí un repàs històric de
com la seva família s'endinsà en el món de les arts. Els pares del
mecenes Paul Durand-Ruel el guiaren cap al món artístic. Així
mateix, no fou fins el 1855 a l'Exposició Universal que Paul
començà a desenvolupar el seu gust i la seva aposta per l'art.
Davant l'exposició de Delacroix, «el meu rebesavi assegurà que
aquella visió suposava el triomf de l'art viu sobre l'art
acadèmic», afirmà Flavie.
En una primera època, el mecenes apostà pels pintors de l'escola
de Barbizon, però més tard i enlluernat pels joves impressionistes
desconeguts, apostà pràcticament la seva vida per aquest corrent.
Paul confià en pintors com Manet, Monet, Renoir, Pissarro, Sisley,
Boudin o César, entre d'altres.Durand-Ruel, que Kahnweiler definí
com el seu model a seguir, fou un dels primers marxants d'art a
Europa i, sens dubte, el primer que confià en el poder dels
impressionistes. Així mateix, «malgrat travessar dues crisis
financeres, fou el marxant més revolucionari de l'època», apuntà
Flavie, qui també volgué afegir que els principis innovadors del
seu repadrí en una societat culturalment molt rígida, «deixaren
perplexos els seus colegues».
Flavie, mitjançant el complet arxiu que deixà el seu avantpassat
com a llegat a la família, ha establert algunes de les bases sobre
les quals s'assentava el mecenatge de Paul, com «l'exclusivitat amb
els artistes, la realització d'exposicions individuals, crear una
xarxa internacional d'art, relacionar l'art amb les finances,
cercar promoció per mitjà de la premsa i, per sobre de tot,
protegir l'art».
La galeria parisenca de Paul Durand-Ruel va arribar, després de
passar pel menyspreu a Europa i amb l'ajuda dels aficionats a l'art
nord-americans, a èpoques de màxima esplendor. «Paul va arribar a
comprar en la millor època prop de 10.000 quadres, gairebé una
tercera part de la producció impressionista passà per les seves
mans», assegurà la conferenciant davant una sala entregada. Paul
Durand-Ruel morí a 89 anys amb la satisfacció de veure els artistes
impressionistes reconeguts. Entre el seu llegat hi ha el fet
d'haver «marcat l'origen de l'impressionisme en molts de països»,
conclogué Flavie Durand-Ruel.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.