Qui era la Bernarda del poema? (1779)

Tal volta Bernarda-Clara, una dama alemanya que vivia a Sevilla, la ciutat on Jovellanos exercia d'Alcalde del Crim de la Reial Audiència local i on morí Cabarrús, després d'habitar-hi els darrers anys de la seva vida. Relacionar una al·lota alemanya amb Sevilla i en aquella època no té res d'estrany. Pablo de Olavide, polític i escriptor (Lima, 1725-Baeza,1803), que Jovellanos va conèixer personalment, home il·lustrat i enginyós, fundà colònies a Sierra Morena, i la ciutat de La Carolina, en el cor mateix del territori que va poblar amb immigrants vinguts d'Alemanya. Amb els anys aquestes famílies passarien a ocupar altres localitats de la zona. El llinatge més freqüent era Schmidt i procedien, en general, de les contrades catòliques de Baviera. Potser, tot plegat, és especular molt, però hi ha dades casuals molt significatives. El 1782 Meléndez Valdés escriu a Jovellanos i li dóna l'enhorabona per esser pare «del bell nin d'Almena la bella» i és que Alcmena, així, amb aquesta grafia retocada, era un dels noms poètics amb els quals, l'home de Bellver, va batiar la seva amant sevillana. El juliol de 1783 Tomàs Menéndez Jove escriu a Jovellanos: «La vostra mare es troba molt enfadada perquè li heu escrit molt poc i quan ho feis es mostra molt complaguda i, aleshores, nosaltres n'estam gelosos, perquè vos distingeix amb les millors afalagadures. Aleshores li pronosticam una nora alemanya, cosa que no porta molt bé perquè creu que les altres nacions no compten amb tan bons catòlics com els espanyols.» És Enarda, Cloris, Alcmena, la nora alemanya que festeja el fill preferit de Donya Francisca?