«El que més em va impressionar va ser el silenci, un silenci
absolut, aclaparador. Sentia com em bategava el cor, la meva
respiració forçada i, des de molt lluny, una veu que deia: Atenció,
la primera persona que ha sortit a l'espai obert».
Alexei Leonov, de 73 anys, recorda amb tot detall el matí del 18
de març de 1965, quan, a bord de la nau russa Voshtok II, va marcar
una fita a la història en convertir-se en el primer cosmonauta que
va realitzar un passeig espacial, en plena Guerra Freda entre els
Estats Units (EUA) i l'antiga Unió Soviètica (URSS).
«No puc donar-vos cap instrucció perquè és la primera vegada que
es fa això. Només us deman que no tingueu pressa i que ens tingueu
ben informats. Que el vent solar us bufi d'esquena», van ser les
paraules que el cap de la missió va adreçar als cosmonautes poc
abans d'enlairar-se, segons recorda Leonov .
La nau Voshtok II es trobava a uns 500 quilòmetres de la Terra,
sobre la Mar Càspia, quan Leonov va obrir l'escotilla de la nau i
va sortir, enfundat amb un escafandre especial, a l'espai
obert.
Inimaginable
«En obrir l'escotilla vaig veure un cel ple d'estrelles
brillants i la Terra completament rodona. Tot Europa era a baix de
mi. Hi havia molt silenci, un silenci absolut, tot estava molt
quiet. Tenia una sensació molt rara, impossible d'imaginar»,
explica Leonov, el passeig espacial del qual va durar uns dotze
minuts.
Malgrat estar altament preparats, ningú no va preveure els
problemes a què els astronautes van haver de fer front.
Per a Leonov, les dificultats van començar quan el seu escafandre
es va inflar en les condicions de buit fins al punt que li era
totalment impossible accedir a la nau. «Només tenia una opció, i
era baixar la pressió dins de l'escafandre, amb el perill que el
nitrogen de la sang començàs a bullir. Però no tenia alternativa»,
assenyala Leonov.
La tornada a la Terra tampoc no va ser senzilla, ja que el
sistema automàtic de comandància de descens es va espatllar i
Leonov i Beliaev van haver d'orientar manualment la nau, «vam
aterrar a Sibèria, en un lloc desconegut en el qual ningú no havia
estat fins a llavors. Van tardar tres dies a venir a cercar-nos i
treure'ns d'allà. Va ser el 22 de març del 1965», comenta
Leonov.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.