El pintor i escultor Pablo Palazuelo, poeta de la geometria,
morí ahir a Madrid quan estava a punt de complir els 91
anys.Palazuelo, nascut a Madrid el 6 d'octubre de 1916, era «un
artista amb una profunda formació intel·lectual». Després de passar
per l'art figuratiu i el cubisme, la seva obra desembocà en
l'abstracció geomètrica. L'any 2004, obtingué el premi Velázquez de
les Arts Plàstiques, que se sumà als nombrosos guardons guanyats al
llarg de la seva carrera, com el premi Nacional d'Arts Plàstiques,
obtingut el 1999 «exaequo» amb l'escultora Cristina Iglesias.
Palazuelo era un artista en constant evolució, afirmava que «la
vida és un moviment continu que no cessa ni amb la mort ni després
d'aquesta», i mantenia amb el seu treball una lluita «per desxifrar
allò amagat, per solucionar allò difícil».
L'escultor estudià Arquitectura a Madrid i posteriorment a
Oxford, però a partir del 1939, i gràcies al suport de la seva
mare, pogué dedicar-se de ple a la pintura. El 1948 arribà a París,
amb una beca del Govern francès, i exposà els seus primers dibuixos
abstractes.
En aquesta època coincidí amb artistes com Eduardo Chillida, amb
qui va compartir moltes inquietuds. Ambdós foren llançats
internacionalment pel galerista Aimé Maeght. Inicialment, Palazuelo
va ser molt influït per artistes com Kandinsky, Mondrian i,
sobretot, per Paul Klee, el seu pintor favorit en els seus
començaments.La seva faceta com a escultor aparegué al 1954, però
deixà de banda aquest vessant artístic perquè al seu galerista de
París no li interessà. Palazuelo hi tornà l'any 1963.La seva
primera exposició individual tingué lloc a la Galeria Maeght de
París. Posteriorment al 1955, exposà a museus com el Guggenheim de
Nova York, el Carnegie International de Pittsburg, o el d'Art
Modern de la Vila de París.
A Espanya, causà una gran impressió l'any 1973, amb la seva
primera exposició al país. Quatre anys més tard exposà la seva obra
escultòrica, primer a Barcelona, a la Galeria Maeght, i el desembre
del mateix any a la Galeria Theo de Madrid. L'any 1981 aparegué la
primera monografia sobre l'obra de Palazuelo, fruit de l'intercanvi
de cartes entre el mateix pintor i el poeta francès Claude Esteban
durant els darrers anys de la dècada dels setanta. Durant els anys
vuitanta exposà també una individual a Madrid i també a la Galeria
Solitud Lorenzo.
El novembre de 1993 inaugurà al Museu de Belles Arts de Bilbao
una selecció de la seva obra sobre paper, exposició que també es
mostrà a Saragossa. Durant el 1995, el Museu Reina Sofia exposà la
seva primera exposició retrospectiva, un recull de 70 pintures,
obres sobre paper i catorze escultures.L'any 1997 exposà a la
Galeria Solitud Lorenzo de Madrid els seus darrers treballs. La
mateixa galeria inaugurà al 1999 una nova exposició de l'artista,
amb olis, gouaches i tres escultures.«La vida és a tot arreu i
també la mort és un procés vital, el que queda podrint-se està ple
de vida. Després la vida no cessa ni en la mort», solia dir
l'artista.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.