L'emoció quedà anit suspesa sota els arcs del claustre de la
Real. Centenars de persones es reuniren per acomiadar el músic Toni
Roig. Les paraules i la música, dues armes que Roig sabé emprar amb
valentia, foren les protagonistes d'un acte civil que pocs
oblidaran. Familiars, amics, representants de la política, de la
cultura, de l'educació, de plataformes ciutadanes diverses,
compartiren el dolor per una pèrdua sobtada que deixa a Mallorca un
buit significatiu.Pocs minuts després de les nou del vespre, sota
l'esguard silenciós de la figura de Ramon Llull, amics i parents de
Roig llegiren unes paraules. El pare Toni Vallespir fou qui inicià
els parlaments, fent menció que «la companyia de Toni Roig, malgrat
la seva mort, es percep més enllà del que els ulls i el cor poden
apreciar». Acabà llegint un poema de Miquel Martí i Pol. També el
pare Francesc March volgué dedicar al músic uns versos de Costa i
Llobera, en què destacà «l'exemple de compromís» que Roig sempre
fou.
Rosa Bueno, de la Federació d'Associacions de Veïns de Palma,
recordà amb la veu trencada que el compositor mallorquí «no callava
davant les injustícies». Francesc Vallcaneres, investigador i
folklorista, incidí en el vessant rebel i lluitador de Roig, que
definí com un poeta «que ensenyava i sorprenia» amb «la seva
coherència, el seu compromís i la seva honestedat». Jaume Mateu i
Tomeu Martí, de l'Obra Cultural Balear, destacaren el caràcter
lluitador del cantant d'Al-Mayurqa. La Plataforma Salvem la Real
llegí una glosa escrita amb ocasió del comiat del compositor, atesa
«la dificultat d'explicar amb dues paraules el que Toni Roig ha
significat» per a l'entitat ciutadana.
Un dels moments més emotius d'una nit ja de per si carregada de
sentiment fou l'aparició dels Castellers de Mallorca. En silenci,
se situaren al bell mig del claustre i carregaren un pilar de
quatre al ritme de La Moixiganga. Pere Joan i Manel Martorell,
d'Al-Mayurqa, foren els encarregats de sonar l'himne dels Països
Catalans, acompanyant la gesta, que fou aplaudida amb força pels
assistents. Lina Roig, germana del músic, rebé els sentits
aplaudiments de la gent reunida al monestir. Amb el seu violí,
delectà el públic amb el Cant del Ocells. Maria Ramis, esposa de
Toni Roig, mostrant una enteresa exemplar, es dirigí a les persones
assistents a l'acte per agrair-los la seva presència. Una ovació la
interrompé en demanar «coratge al Govern i al nostre president
perquè siguin valents, coherents i fidels al seu poble».
Acabats els parlaments, l'agrupació musical que liderava Toni
Roig pujà a l'escenari per fer el seu homenatge al cantant. Els
sons de Bolero de Pòrtol, Què té aquesta terra nostra! i
Consciència suraren entre les columnes del claustre, el gessamí,
les cintes i els geranis. Així mateix, el cor de la Real i Biel
Majoral feren sentir les seves veus més enllà del monestir.Com a
conclusió, la veu del mateix Toni Roig féu aixecar tothom del
seient. L'audició de No ens fareu callar acabà d'emocionar un
auditori que no volia deixar escapar l'oportunitat de demostrar a
familiars i amics el que la figura d'aquest músic ha significat per
a cadascun d'ells. Representants del GOB i de l'STEI, entre
d'altres entitats, a més de personalitats com Pere Sampol, Eberhard
Grosske, Biel Barceló, Toni Alorda, Margalida Tous, Maria Isabel
González i Nanda Ramon s'uniren als ciutadans per acomiadar qui ja
es considera una de les persones més significatives de la cultura a
les Illes Balears.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.