Se cerca gent amb ganes de cantar

El Teatre Principal acaba de fer les proves d'accés als diferents cors

Núria MartíPalma01/10/07 0:00

Entren de tres en tres els nins o en solitari els adults. S'asseuen. Davant tenen el director, Xisco Bonnín, al piano, i la mirada atenta dels altres quatre professors del Cor del Teatre Principal. «Canta'm una cançó», demana Bonnín, «Sor Tomasseta, se la sap?». I els aspirants canten. Així comencen les proves de selecció per al cor del Teatre Principal, que estan tenint lloc aquest cap de setmana i el passat a les aules del teatre. A les proves tothom hi és benvingut tot i que, com reconeix Bonnín ,«el que de veritat ens fa falta són homes. Això de cantar sembla que va en el sistema hormonal femení», encara que «quan ve un al·lot normalment és perquè aquest té molta sensibilitat», diu.

La veu, la seva qualitat i el volum, la musicalitat, el sentit rítmic, la coordinació, la presència escènica, el comportament corporal... són algunes de les característiques que Bonnín demana als seus aspirants, tant als més petits, des de tres anys, fins als més grans. «Aquest dematí m'ha vingut una persona de 71 anys a fer la prova», comenta orgullós.

El cor d'òpera del Teatre Principal, malgrat ser de caire amateur, té la sort de poder actuar al costat dels millors solistes i una orquestra professional. Per Bonnín, aquest fet motiva molt els cantatns i els aspirants «perquè saben que aquest cor té alguna cosa més que la resta». «Això "compara Bonnín" és una olímpiada de matemàtiques, no una classe de matemàtiques en si».

Aquest cor és format per una seixantena de persones, «és un nombre òptim perquè l'òpera és molt flexible i tan aviat fas un Barber de Sevilla, en què només necessites vuit cantants, o fas Aida,en què en necessites 120». Però el cor sempre té baixes i altes, «alguns se'n van a estudiar a fora, d'altres simplement passen per una altra etapa vital, com és la maternitat, però després tornen».

El cor del Teatre Principal celebrarà l'any que ve el 25è aniversari i entre els cantants encara n'hi ha alguns que han viscut tota la seva història al complet.

Els càstings, paraula que s'ha posat ben de modaen els darrers anys, han acabat aquest cap de setmana. Ara només falta esperar dia 6 per veure la llista d'admesos. No hauran guanyat cap premi ni els asseguren l'àxit mediàtic, simplement l'orgull i la satisfacció de pertànyer a un dels millors cors de Mallorca.