En aquesta data de la Mallorca preturística, quan ja en temps de
la Segona República espanyola el nostre arxipèlag havia crescut en
hostals i els nostres paratges eren coneguts i celebrats en una
primera etapa de cosmopolisme, Amédée Fayol publica a París, com a
membre de la casa editorial «Les écrivains associés» la seva obra:
Baléares, Illes Heureuses, és a dir, illes de felicitat, tot i que
moltes de les pàgines es dediquen a recordar els presoners de la
Guerra del Francès, un episodi curull de tragèdies.
«Abans de deixar la fortalesa, ens aturam davant el seu magnífic
pati i el seu pou interior, visió delitosa i fresca. Sobre el camí
de ronda superior, es llegirà no sense emoció les incripcions
gravades sobre les baranes, els merlets, els murs i els torrellons
pels presoners de Cabrera que havien estat transferits a Bellver.
Moltes d'elles són un testimoni de la profunda lleialtat que els
soldats de l'Imperi sentien, malgrat els seus sofriments, per
Napoleon. Aquí llegim: «Vive Napoleon! 13 C.A., 3 avril 1813». Més
lluny: «Bonneville, du 5e de ligne, Italien, pris le 30 de mars de
1810». Un poc més enllà: «A.-J. de Tour, 1811.», «C.Saroni, 1812».
I aquí i enllà nombroses N imperials, gravades dins la pedra...».
Segurament no va tenir Amédée Fayol més temps per explorar amb més
detall els murs de Bellver on cada inscripció fet amb el ferro
d'una cullera sobre la pedra de marès ens denuncia un intens drama
personal, el del captiu mig malalt i lluny de ca seva.
La nòmina és llarga: «Andrés Bernal, prisionero de guerra,
1714.; Mauricio Bargos, vecino de Laviz, Obispado de Burgos,
1714...».
Una lectura que ens transllada a l'acabament de la Guerra de
Successió. Altres semblen ésser empresonats carlistes com un tal
José Pons, datat el 1887, i un Daniel Cota, sense any. Llavors, un
Jalabert que es proclama «français de nation», un Jean sense
llinatge que es declara «captif et solitaire» i encara, francesos
dels rengles napoleònics, A.N. Sorell; M.Maureau U; Sarazyn;
Pierre; Riffi, cornetí de la infanteria lleugera, 28; Claive, que
escriu que és «prisonnier» des del 12 de juliol del 1808; Colomer,
1812; Alfredo i encara, dos musulmans en data de 1818, Mohamed i
Sidi Abiz, aquí tancats després de quatre anys d'haver acabat la
guerra contra les forces napoleòniques i que, malgrat aquest
misteri, ens fan pensar en aquells «mamelucs», de l'àrab «Mamlûk»,
que significa esclau. Això és perquè es tractava una milícia
turcoegípcia, composta originàriament d'esclaus, que constituí la
dinastia homònima, i que dominà Egipte del 1250 al 1798. Amb
membres d'aquesta històrica milícia formà Napoleon un esquadró de
genets molt ben ensinistrats i que formaven part de la seva
guàrdia. La seva imatge amb turbant, calçons amb bufes, jaquetes
turques i samitarres a la mà apareixeria, amb tota la feresa del
moment, en un famós quadre de Goya dedicat al dos de maig de
1808.
Però no tot són noms en els murs de Bellver. També el rústic
dibuix de sabates, creus, flors de llis...i una curiosa «jaia
serrada» amb tots els simbolismes que l'angoixa dels enclaustrats
imposava.
MIQUEL FERRÀ I MARTORELL
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.