Suïssos dins, suïssos fora (1804)

TW
0

En aquesta data (1804) les tropes mercenàries suïsses eren reorganitzades mitjançant un conveni signat a Berna i vàlid per a trenta anys. Hi havia aleshores sis regiments de 1.909 homes cada un i que ostentaven el nom del coronel respectiu. Eren els de Wimpffen, de Soleure, de Reding, de Schwytz, de Reding vell, de Beschardt, de Trachsler, d'Unterwaldt, de Preux i de Valais. Havien de ser joves de religió catòlica i duien un uniforme de color blau cel, raó per la qual rebien un nom popular: «azurros», puix que s'havien de distingir dels «vermells», que estaven al servei de França. Quan les tropes napoleòniques entraren a Espanya i el poble donà per resposta a l'esdeveniment la revolta i la lluita de guerrilles, els suïssos, dins les tropes nacionals estaven distribuïts de la manera següent: Regiment de Wimpffen a Tarragona; els de Reding i Oreux a Madrid; el de Reding vell a Granada; el de Betschardt a les Balears i el de Trachsler a Cartagena. I resulta que la majoria d'aquests combatents es mostraren fidels a Sa Majestat Catòlica, és a dir, adversos a Josep Bonaparte i favorables a Carles IV i Ferran VII. Tot plegat vol dir que s'hagueren d'enfrontar als seus compatriotes «vermells», a Bailén i a altres camps de batalla arreu de la Península. Curiosa situació. Per altra banda, ja hem vist com mentre durava el confinament de Jovellanos en el castell de Bellver la guàrdia de soldats d'infanteria espanyols havia estat substituïda per una guàrdia suïssa a la qual pertanyia Jacques Robatel, cirurgià del regiment suís de Courten, que segons sembla també havia passat a Mallorca. I mirau per on, entre la munió de presoners de guerra bonapartistes apareixen una trentena llarga de suïssos que són enviats a les Balears. La data: novembre del 1809. D'aquests, en el castell de Bellver, hi seran reclosos els alts oficials següents: coronel Louis de May, de Berna; capità Amédée de Muralt, de Berna; capità Fabrice Bianchi, de Tessino; ajudant major Charles von der Weid, de Friburg; lloctinent de primera Joan-Otto Werthmüller, de Zurich; lloctinent de primera Victor Dittlinger, de Berna; lloctinent de segona Antoine Kälin, de Schwitz; lloctinent de segona Frédéric Ganz, de Zürich; sotstinent Rodolphe Blatter, de Berna; sots-tinent Rodolphe Amédée Morel, Berna, i el sotstinent Louis Gwerder, de Schwytz. Així doncs, hi havia, tot parlant de la fortalesa de Bellver, suïssos dins i suïssos fora, guardians i presoners.

Una segona curiositat és que acabada la Guerra del Francès i repatriats els francesos de Cabrera i d'altres indrets de les illes, restarien el 1814 a les Balears un bon nombre de suïssos «vermells». En una carta dirigida pel ministre secretari d'Estat de Guerra de França a l'Oficina d'Inspecció del Ministeri de la Guerra i al príncep de Benevent, ministre d'Afers estrangers, llegim: «El senyor baró de Malouet m'acaba d'informar que 600 d'aquests dissortats, havent estat reduïts a una extremada misèria, s'han incorporat als Regiments suïssos al servei d'Espanya i de guarnició a Palma, on són retinguts pel governador d'aquesta illa, malgrat sia el seu viu desig retornar a la seva pàtria».

MIQUEL FERRÀ I MARTORELL